Mirades Interculturals 2026: sis curtmetratges per mirar, qüestionar i conviure

La solitud, les dificultats per accedir a un habitatge, l'explotació infantil, l'empatia, les relacions de parella i les experiències migratòries van ser algunes de les realitats que van arribar a la pantalla del CineBaix durant la tercera edició de Mirades Interculturals. Sis curtmetratges, sis maneres d'observar el món i una mateixa invitació: aturar-nos davant allò que succeeix al nostre voltant i preguntar-nos com volem conviure.

El passat 1 d'octubre de 2026, CineBaix va acollir la tercera edició de Mirades Interculturals, el festival de curtmetratges impulsat per l'ONGD CohesionART en el marc de la Quinzena de la Solidaritat i la Interculturalitat de Sant Feliu de Llobregat. La gala, presentada per Enric Golmayo, va formar part d'una jornada dedicada al cinema social, que també va incloure el cinefòrum Dones que transformen, i va permetre apropar al públic diverses històries sobre les relacions humanes, la diversitat i les desigualtats que travessen la nostra societat.

Per a CohesionART, el cinema és molt més que entreteniment. És un mitjà d'expressió i comunicació que ens permet compartir inquietuds, denunciar injustícies i fer visibles situacions que, de tan quotidianes, hem arribat a normalitzar. Una història projectada a la pantalla pot oferir-nos una mirada nova sobre una realitat que desconeixem, ajudar-nos a identificar un prejudici o convidar-nos a reconsiderar una actitud. Amb aquesta vocació neix Mirades Interculturals: un espai de creació i trobada que vol contribuir, des de la cultura, a una convivència basada en el respecte, el diàleg i els drets humans.

Sis curtmetratges per mirar més enllà del quotidià

La convocatòria d'aquesta edició va rebre prop d'una trentena de curtmetratges, dels quals aproximadament vint reunien les condicions per ser projectats. El temps disponible per a la gala va fer necessari seleccionar finalment sis obres. El curtmetratge, per la seva capacitat de condensar històries i inquietuds en pocs minuts, ofereix una oportunitat especialment interessant per despertar preguntes i afavorir la reflexió.

La decisió va deixar fora de la pantalla altres propostes de gran valor artístic i social. Des de CohesionART volem reconèixer la feina de totes les persones participants, perquè cada curtmetratge representa una voluntat de comunicar, compartir una experiència o plantejar una reflexió a través del llenguatge audiovisual.

Les sis obres seleccionades van oferir un recorregut coral per diferents realitats:

Loin. Far away, de Marine Discazeaux, explora la soledat des d'una mirada íntima, recordant-nos que les emocions i la necessitat d'establir vincles formen part de la nostra experiència humana compartida.

La entrevista, de Gabriela Pomi i Lucía Loureiro, utilitza la ironia per denunciar les dificultats d'accés a un habitatge digne i les condicions abusives que hem arribat a acceptar com a habituals. La història mostra com l'humor també pot ser una eina de crítica social.

Fashion Victims 2.0, de María Lorenzo Hernández, converteix en animació un mural de l'artista urbà ESCIF per denunciar l'explotació laboral infantil i qüestionar les conseqüències dels nostres hàbits de consum. Una proposta que connecta l'art, la denúncia social i la responsabilitat col·lectiva.

La Silla, de Clara García i Mariano Reinaldos, situa l'empatia al centre del relat. El curtmetratge, vinculat a un programa de mentories cinematogràfiques de l'IES Ramón Arcas Meca de Lorca, constitueix també un exemple de com la creació audiovisual pot obrir oportunitats perquè els joves expressin les seves pròpies mirades.

Red Flag, de Manuel Martín Merino, presenta una situació inquietant al costat del mar que convida a qüestionar determinades actituds i dinàmiques dins de les relacions de parella.

Where Is Samuel?, de Jared Katsiane, aborda l'experiència migratòria a través de l'intercanvi de missatges entre Samuel i la seva àvia. Una història sobre la distància, els afectes i els vincles familiars que romanen més enllà de les fronteres.

Des de la ficció fins a l'animació, cada proposta va utilitzar els seus propis recursos narratius per apropar al públic situacions humanes i socials de naturalesa diversa. No totes les històries oferien respostes tancades: algunes plantejaven preguntes incòmodes; altres invitaven a reconèixer emocions compartides o a observar des d'un altre lloc experiències que habitualment contemplem a distància. I precisament aquí resideix una de les principals aportacions del cinema social: transformar l'emoció viscuda a la butaca en preguntes compartides que continuen molt després que acabi la projecció.

Els reconeixements del jurat i del públic

Durant la gala es van donar a conèixer cinc distincions que van posar en valor diferents aportacions artístiques, narratives i socials dels curtmetratges seleccionats. Més enllà del caràcter competitiu, aquests reconeixements volen visibilitzar la feina creativa dels seus autors i autores, així com la capacitat de les seves obres per comunicar i provocar reflexió.

Reconeixement al Millor Curtmetratge i Reconeixement del Públic: Loin. Far away (Marine Discazeaux)

Loin. Far away va obtenir una doble distinció: va rebre el Reconeixement al Millor Curtmetratge per part del jurat i també el Reconeixement del Públic, mitjançant la votació de les persones assistents i amb desempat del jurat. L'obra de Marine Discazeaux, centrada en la solitud i les emocions humanes, es va convertir així en l'únic curtmetratge distingit en dues categories durant aquesta edició.

Reconeixement a la Millor Direcció: La Silla (Clara García i Mariano Reinaldos)

El jurat va atorgar el Reconeixement a la Millor Direcció a La Silla, una proposta que situa l’empatia al centre de la seva història i ens convida a reflexionar sobre la importància de comprendre les experiències de qui ens envolta.

Reconeixement a la Millor Producció: Red Flag (Manuel Martín Merino)

Red Flag va rebre el Reconeixement a la Millor Producció per aquesta proposta que planteja interrogants sobre les dinàmiques i actituds dins de les relacions humanes.

Menció Especial del Jurat pels Drets Humans: Where Is Samuel? (Jared Katsiane)

El jurat va atorgar la Menció Especial pels Drets Humans a Where Is Samuel?, una història que apropa l'espectador a la dimensió humana dels processos migratoris. A través d'una comunicació familiar aparentment senzilla, el curtmetratge convida a reflexionar sobre la distància, les experiències de les persones migrants i la importància de reconèixer la dignitat humana més enllà de les fronteres. Aquesta menció expressa també un dels compromisos centrals de Mirades Interculturals: donar visibilitat a històries que contribueixin a mantenir presents els drets humans en les nostres converses i preocupacions col·lectives.

Una pantalla per compartir diferents mirades

Mirades Interculturals parteix d'una convicció: les històries que expliquem i la manera en què les expliquem influeixen en com interpretem el nostre entorn. Els prejudicis, les desigualtats i els conflictes no sempre es manifesten de forma evident; a vegades apareixen en comentaris, gestos o situacions quotidianes que gairebé no qüestionem.

El cinema pot ajudar-nos a aturar-nos davant d’aquestes realitats, contemplar-les des de diferents perspectives i preguntar-nos quin paper hi tenim. Perquè la convivència i la cohesió social no consisteixen que totes les persones pensem igual, sinó a construir relacions i espais compartits on les nostres diferències puguin dialogar des de la igualtat de drets i el respecte mutu.

Des de CohesionART agraïm la participació de totes les persones creadores, la implicació del jurat, l'assistència del públic i la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, de CineBaix. El nostre agraïment s'estén especialment a les persones que van presentar obres que, per limitacions de temps, no van poder formar part de la projecció.

Mirades Interculturals seguirà apostant pel cinema com un llenguatge accessible per expressar inquietuds, compartir experiències i donar visibilitat a qüestions socials que mereixen ser escoltades i debatudes.

Les històries no transformen per si soles la nostra societat. Però poden ajudar-nos a reconèixer una injustícia, descobrir una altra perspectiva o iniciar una conversa que abans no existia. I cada conversa és una oportunitat per seguir construint convivència.