Una introducció crítica a la filosofia Ubuntu: una forma de pensament relacional que entén la dignitat humana des de la comunitat, la justícia restaurativa, la memòria dels ancestres i la responsabilitat cap a les generacions futures. Davant de l'individualisme del Nord Global, Ubuntu permet repensar el lideratge, la reparació, la cura mútua i les condicions necessàries per construir comunitats que no reprodueixin opressió.
Article crític sobre Grada Kilomba i les tensions d'una pràctica decolonial que circula per museus, galeries i universitats del Nord global: entre memòria colonial, racisme quotidià, performing knowledge i institucionalització.
Audre Lorde (1934-1992) va ser una poeta, assagista i activista que va convertir la diferència en eina política. Aquest article explora el seu llegat des d'una mirada decolonial: la seva crítica al feminisme hegemònic, la invenció de la biomitografia amb Zami, el seu paper en el moviment afroalemany a Berlín i la seva concepció de l'autocura com a acte de resistència. Un recorregut pel seu pensament que evita la mitificació i ofereix claus per a l'educació i la transformació social.
En aquest segon article sobre Sueli Carneiro abordem el seu concepte més sistemàtic: el dispositiu de racialitat. A partir d'un diàleg crític amb Foucault, Fanon i Mbembe, Carneiro mostra que el racisme no és només prejudici o discriminació, sinó una maquinària que produeix jerarquies d'humanitat i decideix qui pot ser reconegut com a subjecte ple i qui queda relegat a la zona del no-ser.
Sueli Carneiro és una de les pensadores afrobrasilenyes més rellevants del feminisme negre contemporani. Fundadora de Geledés —Institut de la Dona Negra—, la seva trajectòria uneix militància, producció teòrica, defensa jurídica, educació antiracista i crítica radical de l'epistemicidi. Aquest article recorre la seva vida, el seu diàleg amb Lélia Gonzalez, la construcció de Geledés i la seva proposta d“”ennegreir el feminisme”.
Nzinga Mbandi: diplomàcia, resistència i poder als regnes de Ndongo i Matamba. En gairebé tots els llibres que la mencionen, Nzinga Mbandi apareix asseguda sobre l'esquena d'una de les seves acompanyants. L'escena hauria ocorregut a Luanda, el 1622, durant una negociació amb el governador portuguès. Segons la tradició més repetida, els portuguesos […]
A diferència de moltes societats contemporànies, l'estructura Ashanti organitza el poder, l'herència i la identitat a través de la línia materna. Aquest article examina com el sistema matrilineal atorgava a les dones Ashanti un poder polític i econòmic sense precedents, destacant la figura llegendària de Yaa Asantewaa, qui el 1900 va mobilitzar la resistència contra el colonialisme britànic. Explorem com la tradició, la modernitat i el colonialisme han transformat —però no eliminat— aquestes estructures d'apoderament femení.