Els adolescents veuen v\u00eddeos di\u00e0riament: a les xarxes, a les plataformes, al grup de missatges de la classe. El que gaireb\u00e9 mai fan \u00e9s preguntar-se qui va decidir on posar la c\u00e0mera, qu\u00e8 va quedar fora del pla o per qu\u00e8 una escena els va fer gr\u00e0cia. Consumir imatges sense parar no ensenya a llegir-les, i tampoc a veure quins estereotips repeteixen.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 el cinema pot entrar a l'institut com alguna cosa m\u00e9s que la pel\u00b7l\u00edcula de l'\u00faltim dia abans de les vacances. Proposem un recorregut en tres temps: mirar amb atenci\u00f3 el que passa al voltant, explicar en grup una hist\u00f2ria pr\u00f2pia i ensenyar-la fora de l'aula. En cada temps s'apr\u00e8n alguna cosa diferent sobre drets humans i sobre conviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
La discriminaci\u00f3 gaireb\u00e9 mai arriba en forma de gran conflicte. Arriba com una broma sobre l'accent d'alg\u00fa, un company a qui no escullen mai per al treball en grup, un rumor que corre pel xat de la classe o un silenci quan alg\u00fa se'n passa de la ratlla, i de tant repetir-se es normalitza i deixa de veure's.<\/p>\n\n\n\n
La ficci\u00f3 ajuda a veure-ho una altra vegada. Permet parlar d'una situaci\u00f3 dif\u00edcil sense que ning\u00fa hagi d'explicar el que li va passar, i en una aula d'adolescents aix\u00f2 importa molt. Amb un bon acompanyament, una escena de cinc minuts obre una conversa que un serm\u00f3 tancaria.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de veure-la, quatre preguntes solen bastar: qu\u00e8 sent qui rep el comentari, qu\u00e8 pensen els qui ho senten, per qu\u00e8 costa intervenir i qu\u00e8 canviaria si alg\u00fa ho fes. Com que la imatge arriba abans per l'emoci\u00f3 que per la ra\u00f3, el debat arrenca del que el grup ha sentit, i des d'all\u00e0 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil parlar de desigualtat i de drets.<\/p>\n\n\n\n
En el llenguatge audiovisual cada decisi\u00f3 diu alguna cosa. On va la c\u00e0mera, quin pla s'escull, qu\u00e8 es deixa fora de l'enquadrament, quina m\u00fasica sona o quant dura una escena canvien el que s'explica. Quan l'alumnat ho prova amb les seves pr\u00f2pies mans ent\u00e9n alguna cosa que cap explicaci\u00f3 aconsegueix del tot: que cap imatge \u00e9s neutral, i que un muntatge pot refor\u00e7ar un prejudici tant com desmuntar-lo.<\/p>\n\n\n\n
Abans d'agafar el m\u00f2bil cal saber qu\u00e8 es vol explicar, i els programes amb m\u00e9s recorregut treballen en aquest ordre. El de la FAD, El audiovisual como herramienta para la transformaci\u00f3n social<\/em><\/a>, comen\u00e7a amb sessions sobre drets humans, Objectius de Desenvolupament Sostenible i com transmetre una idea en un curtmetratge; continua amb el gui\u00f3, el rodatge i el muntatge, i acaba amb la difusi\u00f3 dels treballs al centre, en festivals i a les xarxes. La seva guia did\u00e0ctica Un Spot para decir Stop<\/em><\/a> (2015), que recull 21 curtmetratges realitzats per joves andalusos, segueix el mateix cam\u00ed: primer, la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre prejudicis, estereotips i diversitat; despr\u00e9s, el v\u00eddeo.<\/p>\n\n\n\n Rodar un curt obliga, a m\u00e9s, a posar-se d'acord. Cal elegir una hist\u00f2ria entre diverses, decidir com \u00e9s un personatge i com acaba tot, i repartir la feina: qui escriu, qui actua, qui dibuixa el gui\u00f3 gr\u00e0fic, qui organitza el rodatge, qui monta. Els desacords arriben sols. Resoldre'ls parlant, escoltant i cedint en alguna cosa forma part de l'aprenentatge tant com el curt acabat, i aqu\u00ed hi ha bona part de l'educaci\u00f3 per a la pau: en aprendre a discrepar sense trencar el grup.<\/p>\n\n\n\n Amb adolescents, tot aix\u00f2 demana algunes precaucions. Les activitats han de ser accessibles per a tot el grup. La privacitat, el consentiment i els drets d'imatge dels menors es cuiden des del primer dia. Ning\u00fa hauria de sentir-se emp\u00e8s a explicar una experi\u00e8ncia dolorosa. I els guions es revisen junts, perqu\u00e8 en denunciar un estereotip \u00e9s f\u00e0cil acabar repetint-lo sense voler.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 no barrejar tres idees que sovint s'utilitzen com a sin\u00f2nims. Veure o fer un curtmetratge pot despertar empatia. Treballar en equip i discutir sense barallar-se entrena la conviv\u00e8ncia al centre. La cohesi\u00f3 social va m\u00e9s enll\u00e0: t\u00e9 a veure amb sentir-se part d'una comunitat, amb la igualtat de drets i d'oportunitats i amb participar en la vida comuna.<\/p>\n\n\n\n Una projecci\u00f3 solta no cohesiona ning\u00fa. El que suma \u00e9s un treball continuat que acaba fora de l'institut, davant de fam\u00edlies, ve\u00efns i gent d'altres edats i or\u00edgens. All\u00e0 la mirada dels adolescents deixa de ser un exercici de classe i passa a ser una veu que la comunitat escolta.<\/p>\n\n\n\n Ho vam veure a la tercera edici\u00f3 de Mirades Interculturals<\/a>. La Silla<\/em>, codirigida per Clara Garc\u00eda i Mariano Reinaldos dins d'un programa de mentories cinematogr\u00e0fiques de l'IES Ram\u00f3n Arcas Meca de Lorca, va obtenir el Reconeixement a la Millor Direcci\u00f3. Abans havia guanyat el primer premi de la categoria juvenil a l'Encuentro Audiovisual de J\u00f3venes de Cinemajove. \u00c9s un bon exemple de fins on pot arribar una hist\u00f2ria que comen\u00e7a en un institut.<\/p>\n\n\n\n3. Treure el curt de l'aula<\/h2>\n\n\n\n
Qu\u00e8 proposem als instituts<\/h2>\n\n\n\n