{"id":283738,"date":"2026-05-17T23:19:45","date_gmt":"2026-05-17T22:19:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cohesionart.org\/?p=283738"},"modified":"2026-07-28T19:20:11","modified_gmt":"2026-07-28T18:20:11","slug":"descolonizando-los-sistemas-de-genero-africanos-autoridad-parentesco-y-epistemologias-de-los-feminismos-africanos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/descolonizando-los-sistemas-de-genero-africanos-autoridad-parentesco-y-epistemologias-de-los-feminismos-africanos\/","title":{"rendered":"Descolonitzant els sistemes de g\u00e8nere africans: autoritat, parentiu i epistemologies dels feminismes africans"},"content":{"rendered":"

Una lectura de g\u00e8nere, parentiu i autoritat des d'Oy\u011bw\u00f9m\u00ed, Amadiume, Nzegwu, Tamale i altres pensadores africanes<\/h2>\n\n\n\n
\n

Nota de l'autor<\/h3>\n\n\n\n

Escric des de Barcelona, amb el biaix de qui accedeix a aquestes tradicions mitjan\u00e7ant textos acad\u00e8mics, traduccions, converses i viv\u00e8ncies a \u00c0frica occidental, no des d'una immersi\u00f3 directa en les societats que aqu\u00ed es nomenen. Declarar-ho no \u00e9s demanar disculpes, sin\u00f3 recordar que cap saber \u00e9s neutre. Aquest article no parla en nom d'\u00c0frica; intenta apropar un debat a lectors que, com jo, s'aproximen des de fora i necessiten fer-ho amb respecte, precisi\u00f3 i prud\u00e8ncia.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Aba Women’s Riot<\/em> (La revolta de les dones Aba)<\/h2>\n\n\n\n

Al novembre de 1929, desenes de milers de dones igbo van paralitzar el sud-est de Nig\u00e8ria: van bloquejar mercats, van atacar s\u00edmbols de l'administraci\u00f3 colonial i van deslegitimar caps imposats o refor\u00e7ats pel govern brit\u00e0nic. La premsa imperial ho va anomenar. Aba Women’s Riot<\/em>. Elles ho van nomenar Ogu Umunwanyi<\/em>: la Guerra de les Dones.<\/p>\n\n\n\n

No eren camperoles resignades. Eren comerciants, mediadores, deliberadores, sancionadores p\u00fabliques i organitzadores de poder. Defensaven institucions pol\u00edtiques femenines que l'imperi estava desmuntant o tornant il\u00b7legibles.<\/p>\n\n\n\n

Aquest article explica una hist\u00f2ria inc\u00f2moda per a dos relats alhora. El primer diu que els drets de les dones s\u00f3n una conquesta occidental que \u00c0frica ha d'aprendre. El segon sost\u00e9 que les cosmovisions africanes ja tenien totes les respostes i que nom\u00e9s falta tornar a un passat pur. Ambd\u00f3s s\u00f3n falsos.<\/p>\n\n\n\n

La veritat \u00e9s m\u00e9s interessant: en moltes societats africanes van existir formes d'organitzar g\u00e8nere, autoritat, parentiu i sexualitat que el binari colonial va traduir malament, va rigiditzar o va atacar.<\/strong> Llegides avui per pensadores africanes contempor\u00e0nies, aquestes formes ofereixen recursos per afrontar dos ordres que apreten al mateix temps: el binari colonial que va reduir identitats i l'individualisme patriarcal contemporani que a\u00eflla cossos, privatitza cures i buida comunitats.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el segon article de la s\u00e8rie sobre Ubuntu. El primer va presentar umuntu ngumuntu ngabantu<\/em> \u2014una persona \u00e9s persona a trav\u00e9s d'altres persones\u2014 com a fonament d'una \u00e8tica comunit\u00e0ria davant l'individualisme. Aquest article afegeix una pregunta m\u00e9s inc\u00f2moda: si la persona es fa en relaci\u00f3, qu\u00e8 passa quan les categories colonials decideixen qui pot pert\u00e0nyer, qui pot heretar, qui pot cuidar, qui pot governar i quins cossos queden fora del \u00abnosaltres\u00bb?<\/p>\n\n\n\n

Ubuntu no explica per si sol els sistemes yor\u00f9b\u00e1, igbo, asante o hausa. Seria una simplificaci\u00f3. Aqu\u00ed funciona com a fil conductor: una manera de preguntar per la comunitat, la dignitat i la pertinen\u00e7a des d'epistemologies africanes que no separen tan f\u00e0cilment individu i relaci\u00f3, cos i llinatge, autoritat i responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

Dos ordres que apreten<\/h2>\n\n\n\n

El binari colonial no va inventar tot patriarcat a \u00c0frica. Per\u00f2 s\u00ed va fer alguna cosa profunda: en nombrosos contextos va congelar o reordenar desigualtats; on hi havia rols relacionals va instal\u00b7lar dues caixes; on hi havia institucions femenines amb autoritat pr\u00f2pia les va apartar per incomprensibles; on hi havia costum viva va fabricar \u00abllei consuetudin\u00e0ria\u00bb per escrit. Despr\u00e9s va entregar aquest armaz\u00f3 a les elits postcolonials com si fos tradici\u00f3 aut\u00e8ntica.<\/p>\n\n\n\n

Home o dona. Cap o esposa. Espai p\u00fablic o privat. Autoritat o cura. Fam\u00edlia leg\u00edtima o desviaci\u00f3. No eren simples categories per descriure la realitat: eren eines per administrar-la. Ordenaven cossos, drets, her\u00e8ncies, treballs i silencis. I, amb el temps, aquella classificaci\u00f3 pol\u00edtica va voler fer-se passar per natura.<\/p>\n\n\n\n

L'individualisme patriarcal contemporani opera d'una altra manera, per\u00f2 produeix un efecte semblant: empobreix la relaci\u00f3 i trenca els vincles que sostenen la vida comuna. Organitza la vida mesurant el valor de cada persona per la seva productivitat, tracta la cura com un assumpte privat i privatitza la pertinen\u00e7a. Promet llibertat, per\u00f2 produeix a\u00efllament. Parla d'autonomia, per\u00f2 deixa intacta una divisi\u00f3 patriarcal del treball: unes persones sostenen, altres acumulen; unes cuiden, altres decideixen; unes reparen, altres nomenen.<\/p>\n\n\n\n

El primer fixa identitats des de fora. El segon trenca vincles des de dins. El binari colonial redueix la complexitat dels cossos i les institucions; l'individualisme patriarcal converteix la vida comuna en c\u00e0rrega privada. En ambd\u00f3s casos, la relaci\u00f3 queda empobrida: o s'ordena per jerarquia, o s'abandona al mercat.<\/p>\n\n\n\n

Davant d'aquests dos ordres, les cosmovisions africanes no s\u00f3n una postal ex\u00f2tica. S\u00f3n pensament pol\u00edtic. I ens obliguen a mirar una q\u00fcesti\u00f3 central: el g\u00e8nere binari, tal com el va universalitzar la modernitat colonial, no \u00e9s una veritat eterna de la vida humana. \u00c9s una tecnologia hist\u00f2rica de classificaci\u00f3, poder i administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Quan el cos no decidia el dest\u00ed<\/h2>\n\n\n\n

El 1997, la soci\u00f2loga nigeriana Oy\u00e8r\u00f3nk\u1eb9\u0301 Oy\u011bw\u00f9m\u00ed va publicar The Invention of Women<\/em>. La seva tesi va ser inc\u00f2moda: en l'antic ordre Oyo-Yor\u00f9b\u00e1, el g\u00e8nere no era el principi organitzador primari de la vida social; aquest paper el complia la senioritat<\/em>, l'edat relativa i la preced\u00e8ncia en el llinatge.<\/p>\n\n\n\n

La llengua yor\u00f9b\u00e1 no marca g\u00e8nere en els seus pronoms com ho fan l'angl\u00e8s o el castell\u00e0. Els termes oko<\/em> e iyawo<\/em>, que els brit\u00e0nics van traduir com \u00abmarit\u00bb i \u00abmuller\u00bb, no designen sexes fixos sin\u00f3 posicions. Oko<\/em> es refereix al membre antic del llinatge, amb preced\u00e8ncia i autoritat relativa; iyawo<\/em> a qui acaba d'entrar, normalment per matrimoni. Una dona podia ocupar la posici\u00f3 de oko<\/em> davant de qui entr\u00e9s a la seva fam\u00edlia. Ho era per antiguitat, no per anatomia.<\/p>\n\n\n\n

Oy\u011bw\u00f9m\u00ed va anomenar \u00abbio-l\u00f2gica\u00bb la l\u00f2gica occidental que llegeix els cossos com a mapa social. Veure \u00e9s classificar. Classificar, jerarquitzar. Quan van arribar els administradors brit\u00e0nics, no podien imaginar amb facilitat una organitzaci\u00f3 social que no part\u00eds del cos sexuado com a fonament de l'autoritat. Aix\u00ed que van imposar la seva lectura i van rebatejar \u00abtradici\u00f3\u00bb el que ells mateixos estaven instal\u00b7lant.<\/p>\n\n\n\n

Llegida juntament amb Ubuntu, aquesta idea despla\u00e7a la pregunta. La persona no apareix primer com a cos a\u00efllat, tancat i classificat, sin\u00f3 com a posici\u00f3 dins d'una xarxa de relacions. No es tracta de negar el cos, sin\u00f3 de negar que el cos hagi de convertir-se autom\u00e0ticament en dest\u00ed pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

La cr\u00edtica de Bibi Bakare-Yusuf val la pena: una llengua no \u00e9s un mirall net de la vida social. Que no hi hagi pronoms de g\u00e8nere no prova per si sol que no existissin desigualtats. A m\u00e9s, convertir la senioritat<\/em> en explicaci\u00f3 total pot idealitzar el passat. La seva cr\u00edtica no descarta a Oy\u011bw\u00f9m\u00ed; l'obliga a precisar.<\/p>\n\n\n\n

Importa aturar-se aqu\u00ed. Descolonitzar no significa afirmar que abans del colonialisme no existia conflicte, desigualtat o viol\u00e8ncia. Significa no acceptar que les categories colonials siguin l'\u00fanic idioma possible per comprendre aquestes realitats.<\/p>\n\n\n\n

Descolonitzar no \u00e9s nost\u00e0lgia. \u00c9s treball cr\u00edtic sobre el que realment va oc\u00f3rrer.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Parentescos que no caben en la fam\u00edlia nuclear<\/h2>\n\n\n\n

Al sud-est de Nig\u00e8ria, Ifi Amadiume va documentar a Male Daughters, Female Husbands<\/em> institucions que descol\u00b7loquen la mirada occidental.<\/p>\n\n\n\n

Les anomenades \u201cfills varons\u201d<\/strong>: el terme \u00e9s una traducci\u00f3 anal\u00edtica per descriure una posici\u00f3 de parentiu dins de determinats sistemes igbo. No designa una identitat masculina en sentit contemporani, sin\u00f3 la possibilitat que una filla assum\u00eds drets i responsabilitats associats al fill quan la continu\u00eftat del llinatge ho requer\u00eds. En aquests casos podia mantenir el vincle amb la casa paterna, heretar o custodiar b\u00e9ns, sostenir obligacions rituals i preservar la mem\u00f2ria familiar.<\/p>\n\n\n\n

Els anomenats \u201cesposos femenins\u201d<\/strong>: tamb\u00e9 aqu\u00ed parlem d'una posici\u00f3 social, no d'una identitat de g\u00e8nere moderna ni necess\u00e0riament d'una relaci\u00f3 sexual o rom\u00e0ntica entre dones. Una dona amb recursos propis podia ocupar la posici\u00f3 d'esposo dins d'un acord de parentiu: pagar el preu matrimonial, incorporar una esposa a la seva casa i assegurar descend\u00e8ncia, her\u00e8ncia i continu\u00eftat del llinatge.<\/p>\n\n\n\n

No projectem categories actuals sobre aquestes institucions. No equivalen sense m\u00e9s a relacions lesbianes modernes ni a identitats trans. S\u00f3n arquitectura pol\u00edtica: decidien continu\u00eftat de llinatge, drets sobre la terra, aliances econ\u00f2miques i organitzaci\u00f3 del treball.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed es desmorona un altre pilar del patriarcat modern: la fam\u00edlia nuclear com a \u00fanica forma leg\u00edtima de parentiu. En aquests sistemes, el parentiu no depenia nom\u00e9s d'una parella heterosexual nuclear, ni el rol social podia deduir-se de l'anatomia. Hi havia posicions, obligacions, aliances, mem\u00f2ria i continu\u00eftat. El cos importava, per\u00f2 no sempre ordenava tot.<\/p>\n\n\n\n

Amadiume no descriu un parad\u00eds igualitari. La seva obra mostra un sistema complex, amb autoritat femenina real per\u00f2 tamb\u00e9 amb l\u00edmits, depend\u00e8ncia material i jerarquies internes. Aquesta precisi\u00f3 evita tant la idealitzaci\u00f3 com la caricatura.<\/p>\n\n\n\n

Les dones igbo van tenir mercats, deliberaci\u00f3 col\u00b7lectiva i autoritat ritual. El mercat era espai de poder. Quan va arribar l'administraci\u00f3 brit\u00e0nica, va veure desordre on hi havia equilibri i anomal\u00eda on hi havia autoritat femenina.<\/p>\n\n\n\n

Llegit des de l'horitz\u00f3 d'Ubuntu, el cas igbo mostra que la comunitat no \u00e9s una suma d'individus a\u00efllats. \u00c9s una xarxa d'obligacions, mem\u00f2ria, autoritat i continu\u00eftat. Per\u00f2 tamb\u00e9 recorda una cosa igual d'important: aquesta xarxa nom\u00e9s es pot anomenar comunit\u00e0ria si no converteix la difer\u00e8ncia en subordinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Autoritat femenina i govern<\/h2>\n\n\n\n

A Onitsha, Nkiru Nzegwu va reconstruir la figura de l'Omu. No era \u00abl'esposa del rei\u00bb, sin\u00f3 una autoritat pol\u00edtica amb jurisdicci\u00f3 pr\u00f2pia: tenia consell, funcions econ\u00f2miques, capacitat de mediaci\u00f3 i representaci\u00f3 p\u00fablica. Funcionava en paral\u00b7lel a l'Obi, el monarca mascul\u00ed, no sota ell.<\/p>\n\n\n\n

Entre els yor\u00f9b\u00e1 existia la Iyalode, un c\u00e0rrec d'alt rang vinculat a xarxes de mercat i a la representaci\u00f3 pol\u00edtica de les dones. En diferents contextos, la Iyalode va participar en la deliberaci\u00f3 p\u00fablica i va ocupar un lloc rellevant en l'organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i comunit\u00e0ria. No era un t\u00edtol dom\u00e8stic, sin\u00f3 una posici\u00f3 d'autoritat.<\/p>\n\n\n\n

Entre els asante, les Ohemaa<\/em> o Reines Mares tenien atribuci\u00f3 reconeguda en la selecci\u00f3 del nou monarca i custodiaven la mem\u00f2ria geneal\u00f2gica del llinatge reial. No eren consorts ceremonials: custodiaven la genealogia pol\u00edtica del regne.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s una excepci\u00f3 geogr\u00e0fica d'\u00c0frica Occidental. Christine Saidi, en estudiar societats de l'\u00c0frica centre-oriental primerenca, reconstrueix formes d'autoritat femenina a partir de vocabulari pol\u00edtic, parentiu, agricultura, ritual i mem\u00f2ria hist\u00f2rica. El que emergeix no \u00e9s un monopoli mascul\u00ed universal, sin\u00f3 equilibris variables on l'autoritat femenina podia ser estructural.<\/p>\n\n\n\n

Tornem a la Guerra de les Dones de 1929 amb aix\u00f2 al cap. No va ser una revolta espont\u00e0nia de v\u00edctimes, sin\u00f3 l'exercici organitzat d'institucions pol\u00edtiques femenines amena\u00e7ades. Judith Van Allen va descriure un d'aquests repertoris de sanci\u00f3 col\u00b7lectiva: el assegut sobre un home<\/em>, tamb\u00e9 tradu\u00eft com \u201cfer la guerra a un home\u201d. Dones organitzades es reunien davant la casa o el lloc de treball de qui havia abusat de la seva posici\u00f3, cantaven, ballaven, ridiculitzaven p\u00fablicament la seva conducta, ocupaven el seu espai i el pressionaven fins a for\u00e7ar reparaci\u00f3 o p\u00e8rdua de legitimitat. El 1929, aquesta l\u00f2gica comunit\u00e0ria de sanci\u00f3 es va ampliar contra els caps i tribunals colonials. L'imperi va respondre amb trets. Van morir desenes de dones. <\/p>\n\n\n\n

La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s clara: una comunitat no nom\u00e9s es reconeix per com cuida, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva capacitat de corregir l'ab\u00fas. No tota relaci\u00f3 mereix anomenar-se comunitat; una que no pot sancionar el poder\u00f3s \u00e9s dominaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquest punt toca directament el nostre present. El patriarcat es sost\u00e9, entre altres coses, sobre la idea que l'autoritat masculina \u00e9s natural i l'autoritat femenina \u00e9s excepci\u00f3. Aquestes institucions mostren una altra cosa: que l'autoritat pot ser relacional, dual, distribu\u00efda i situada. No sempre va ser monopoli mascul\u00ed. I quan es va convertir en monopoli, moltes vegades hi va haver una administraci\u00f3 colonial, religiosa o estatal treballant perqu\u00e8 aix\u00ed sembl\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

L'h\u00e0bit no \u00e9s intocable<\/h2>\n\n\n\n

Una de les operacions m\u00e9s eficaces del colonialisme va ser parlar en nom de la tradici\u00f3 mentre la transformava. Sylvia Tamale distingeix entre dret consuetudinari estatal i dret consuetudinari viu.<\/p>\n\n\n\n

El primer \u00e9s l'h\u00e0bit fixat per administracions colonials, tribunals i Estats postcolonials. Es presenta com a tradici\u00f3, per\u00f2 \u00e9s una tradici\u00f3 seleccionada, escrita i congelada. El segon fa refer\u00e8ncia a pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries canviants, negociades en la vida quotidiana.<\/p>\n\n\n\n

Mahmood Mamdani va explicar aquest proc\u00e9s com una forma de \u00abdespotisme descentralitzat\u00bb: el colonialisme no va destruir totes les costums; en va seleccionar algunes, les va endurir i les va fer servir per administrar. All\u00f2 que havia estat relaci\u00f3 viva es va convertir en norma r\u00edgida. I les normes m\u00e9s r\u00edgides van afectar, amb freq\u00fc\u00e8ncia, les dones.<\/p>\n\n\n\n

Tamale no contraposa de manera simple tradici\u00f3 i drets moderns. Hi ha tradicions que van sostenir poder femen\u00ed. Hi ha normes anomenades tradicionals que s\u00f3n productes colonials. La tasca no \u00e9s escollir, sin\u00f3 descolonitzar ambd\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed Ubuntu ofereix una pregunta \u00fatil: si la persona es realitza en relaci\u00f3, quin tipus de relaci\u00f3 produeix una norma que expulsa, silencia o despoja? Una v\u00eddua sense terra, una jove sense veu, una dona atrapada per una norma matrimonial que ning\u00fa va negociar amb ella, no necessiten \u00fanicament pert\u00e0nyer. Necessiten que la pertinen\u00e7a sigui justa.<\/p>\n\n\n\n

La costum viva pot reparar. La costum congelada pot dominar. La difer\u00e8ncia importa.<\/p>\n\n\n\n

Sexualitats abans del Codi Penal<\/h2>\n\n\n\n

El 2008, Human Rights Watch va publicar This Alien Legacy<\/a><\/em>, un informe que mostra com moltes lleis que avui criminalitzen relacions entre persones del mateix sexe en pa\u00efsos africans procedeixen de codis penals colonials brit\u00e0nics. La Secci\u00f3 377, redactada per a l'\u00cdndia el 1860, es va exportar despr\u00e9s a altres territoris sota domini imperial: Sud\u00e0 la va rebre el 1899; Uganda, el 1950. La criminalitzaci\u00f3 legal t\u00e9 data i origen documentats, i en nombrosos casos procedeix del dret colonial.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no significa que totes les societats africanes precolonials fossin sexualment liberals en el sentit modern. Significa que existien institucions, pr\u00e0ctiques i categories que el binari colonial no podia llegir, i que la criminalitzaci\u00f3 actual t\u00e9 una hist\u00f2ria colonial concreta.<\/p>\n\n\n\n

Al nord de Nig\u00e8ria, entre els hausa, existien els yan daudu<\/em>: homes biol\u00f2gics amb expressions de g\u00e8nere femenines, integrats en xarxes econ\u00f2miques, socials i rituals. Rudolf Pell Gaudio va mostrar que podien complir funcions clau en cuines ceremonials, comer\u00e7 i celebracions urbanes. La seva investigaci\u00f3 no converteix els yan daudu<\/em> en una categoria LGBT contempor\u00e0nia; mostra alguna cosa m\u00e9s important: que les societats africanes han tingut gram\u00e0tiques pr\u00f2pies per a vides, rols i expressions no normatives.<\/p>\n\n\n\n

Marc Epprecht adverteix que no conv\u00e9 confondre pr\u00e0ctiques hist\u00f2riques no normatives amb identitats contempor\u00e0nies fixes. Una cosa \u00e9s documentar formes diverses de g\u00e8nere i sexualitat; una altra, projectar categories actuals sobre contextos que tenien les seves pr\u00f2pies gram\u00e0tiques socials, rituals i pol\u00edtiques. Aquesta distinci\u00f3 no debilita l'argument: el fa m\u00e9s prec\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

No podem afirmar que \u201c\u00c0frica era queer\u201d sense simplificar, perqu\u00e8 estar\u00edem traslladant categories contempor\u00e0nies a mons que no es nomenaven aix\u00ed. Per\u00f2 tampoc podem acceptar que la diversitat sexual sigui aliena a \u00c0frica, perqu\u00e8 aquesta idea repeteix una gram\u00e0tica moral colonial i missionera. La primera frase projecta massa; la segona esborra massa.<\/p>\n\n\n\n

El que s\u00ed podem dir amb rigor \u00e9s aix\u00f2: les societats africanes han produ\u00eft formes pr\u00f2pies de nomenar, regular o integrar cossos, rols i vincles que no s'ajusten al binari colonial. Quan alg\u00fa presenta avui la diversitat sexual com una amena\u00e7a importada, no est\u00e0 defensant una puresa anterior a l'imperi; moltes vegades est\u00e0 heredant part del seu vocabulari.<\/p>\n\n\n\n

Sylvia Tamale sost\u00e9 que la descolonitzaci\u00f3 del g\u00e8nere no pot aturar-se a la bandera ni a l'idioma oficial; ha d'arribar al cos. I aqu\u00ed l'horitz\u00f3 d'Ubuntu torna a obrir una pregunta: si una persona \u00e9s persona a trav\u00e9s d'altres persones, qu\u00e8 passa quan una llei, una esgl\u00e9sia, un Estat o una comunitat neguen a certs cossos la possibilitat de ser reconeguts com a part plena del \u00abnosaltres\u00bb?<\/p>\n\n\n\n

Vocabularis per transformar el g\u00e8nere<\/h2>\n\n\n\n

Les pensadores africanes no nom\u00e9s documenten sin\u00f3 que proposen. Davant d'un feminisme importat que de vegades va arribar carregat de categories inaplicables, van desenvolupar marcs propis per transformar el g\u00e8nere des de dins.<\/p>\n\n\n\n

Molara Ogundipe-Leslie va encunyar el Stiwanisme \u2014Transformaci\u00f3 Social Incloent Dones a \u00c0frica<\/em>\u2014 per nomenar una transformaci\u00f3 social que inclou les dones africanes sense copiar esquemes externs. El seu diagn\u00f2stic va ser prec\u00eds: la llibertat no pot ser un projecte individual ni r\u00e8plica d'agendes del Nord. Ha d'atacar simult\u00e0niament el colonialisme, el patriarcat, la pobresa i l'opressi\u00f3 interioritzada. La seva imatge de les \u00absis muntanyes\u00bb sobre l'esquena de les dones africanes ho resumeix: l'opressi\u00f3 arriba de diversos fronts, i una sola resposta no n'\u00e9s suficient.<\/p>\n\n\n\n

Obioma Nnaemeka va formular el nego-feminisme: feminisme de la negociaci\u00f3 i sense ego. No \u00e9s una invitaci\u00f3 a callar; \u00e9s una estrat\u00e8gia pol\u00edtica situada. En contextos on la confrontaci\u00f3 directa pot a\u00efllar les dones de les seves comunitats i tancar possibilitats de canvi, con\u00e8ixer el terreny \u00e9s condici\u00f3 pr\u00e8via per transformar-lo. La negociaci\u00f3 no \u00e9s submissi\u00f3 quan permet moure estructures sense trencar xarxes vitals de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Amina Mama va advertir contra la femocr\u00e0cia<\/em>: la cooptaci\u00f3 estatal del llenguatge feminista en oficines, indicadors i programes governamentals que no transformen estructures reals. Una llei d'igualtat o una oficina de g\u00e8nere que no canvia la distribuci\u00f3 real del poder i del treball no \u00e9s un \u00e8xit feminista; \u00e9s maquillatge institucional.<\/p>\n\n\n\n

Juntes, aquestes propostes apunten al mateix: les transformacions de g\u00e8nere a \u00c0frica no s'importen ni es decreten. Es negocien, es construeixen des de dins i es defensen davant de la cooptaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ens ensenyen alguna cosa per llegir Ubuntu: la comunitat no \u00e9s un simple valor positiu. \u00c9s un camp de disputa. Pot protegir, per\u00f2 tamb\u00e9 exigir silenci. Pot sostenir, per\u00f2 tamb\u00e9 extreure cura. Per aix\u00f2 les epistemologies feministes africanes no debiliten Ubuntu: el fan m\u00e9s capa\u00e7 de complir el que promet.<\/p>\n\n\n\n

Les cosmovisions africanes no s\u00f3n peces de museu. S\u00f3n pensament pol\u00edtic capa\u00e7 d'interpel\u00b7lar tamb\u00e9 al Nord Global.<\/h2>\n\n\n\n

Les cosmovisions africanes no s\u00f3n peces de museu. S\u00f3n pensament pol\u00edtic capa\u00e7 d'interpel\u00b7lar tamb\u00e9 el Nord Global.<\/p>\n\n\n\n

El binari r\u00edgid continua organitzant les nostres institucions: documents, banys, lleis, her\u00e8ncies, fam\u00edlies, expectatives laborals, models de crian\u00e7a, llenguatges religiosos i pol\u00edtiques p\u00fabliques. La fam\u00edlia nuclear continua presentant-se com a mesura de normalitat, tot i que la vida real estigui plena d'\u00e0vies cuidadores, xarxes migrades, amistats que sostenen, llars recompostes, maternitats comunit\u00e0ries i parentatges escollits.<\/p>\n\n\n\n

El patriarcat continua anomenant \u00abnatural\u00bb all\u00f2 que \u00e9s repartiment hist\u00f2ric del poder. I l'individualisme contemporani afegeix una altra ferida: ens demana viure com si no hagu\u00e9ssim de res a ning\u00fa, mentre depenem de cures que gaireb\u00e9 mai es reconeixen.<\/p>\n\n\n\n

Les cosmovisions africanes aqu\u00ed recorregudes no es poden copiar. No s\u00f3n receptes exportables. Per\u00f2 s\u00ed obren preguntes que el Nord Global necessita escoltar amb humilitat.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si deix\u00e9ssim de pensar el g\u00e8nere com a dest\u00ed binari i comenc\u00e9ssim a pensar-lo com a relaci\u00f3 social situada?<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si deix\u00e9ssim de tractar la fam\u00edlia nuclear com l'\u00fanica forma leg\u00edtima de parentiu?<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si l'autoritat no es mesur\u00e9s per domini, sin\u00f3 per responsabilitat davant la comunitat?<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si la just\u00edcia no fos nom\u00e9s c\u00e0stig, sin\u00f3 reparaci\u00f3 de vincles danyats?<\/p>\n\n\n\n

Ubuntu, llegit juntament amb aquestes epistemologies, no nega la individualitat. Nega la fantasia que una persona pugui construir-se sola. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens recorda que la relaci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s justa quan no devora la difer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Tornar al 1929: quan el \u201cdisturbio\u201d era pol\u00edtica<\/h2>\n\n\n\n

El 1929 les dones igbo no van sortir al carrer per demanar perm\u00eds a la modernitat. Van sortir perqu\u00e8 coneixien el pes dels seus mercats, de les seves xarxes, de les seves formes de sanci\u00f3 i de la seva autoritat. L'imperi les va anomenar disturbis. Elles sabien que era pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 un segle despr\u00e9s, les pensadores africanes que hem recorregut fan alguna cosa semblant en el terreny de la teoria: retiren legitimitat a les categories que van arribar com a universals i mostren que el m\u00f3n va ser m\u00e9s ampli que el binari que va voler governar-lo.<\/p>\n\n\n\n

No defensen un passat pur. Defensen la capacitat de llegir aquest passat amb precisi\u00f3. I, sobretot, defensen el dret a imaginar futurs des de recursos que el binari colonial va menysprear.<\/p>\n\n\n\n

Llegir-les al costat d'Ubuntu no debilita Ubuntu. Ho torna m\u00e9s concret. Una persona \u00e9s persona a trav\u00e9s d'altres persones, s\u00ed; per\u00f2 aquestes relacions han de poder nomenar la difer\u00e8ncia sense convertir-la en jerarquia, construir autoritat sense convertir-la en dominaci\u00f3 i sostenir comunitat sense sacrificar qui la cuida.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de copiar institucions que pertanyen a cultures concretes, amb lleng\u00fces, llocs i mem\u00f2ries pr\u00f2pies. Es tracta d'aprendre una altra forma de fer preguntes.<\/p>\n\n\n\n

Com organitzem la difer\u00e8ncia sense convertir-la en jerarquia?<\/p>\n\n\n\n

Com constru\u00efm autoritat sense convertir-la en dominaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

Com sostenim comunitat sense sacrificar qui la sost\u00e9?<\/p>\n\n\n\n

Com defensem la diversitat de g\u00e8nere i sexualitat sense dependre \u00fanicament de vocabularis produ\u00efts per qui abans la van criminalitzar?<\/p>\n\n\n\n

Davant del patriarcat i davant de l'individualisme que ens ensenya a viure com si no hagu\u00e9ssim de res a ning\u00fa, aquestes epistemologies africanes no ofereixen nost\u00e0lgia.<\/p>\n\n\n\n

Ofereixen vocabulari.<\/p>\n\n\n\n

I de vegades, per refer el m\u00f3n, el primer que falta \u00e9s aix\u00f2: paraules que no hagin estat fabricades per qui el va trencar.<\/p>\n\n\n\n

Preguntes per a l'aula<\/h2>\n\n\n\n

Pensades per a batxillerat, cicles superiors o universitat inicial. Admeten treball individual, debat o din\u00e0miques de grup.<\/em><\/p>\n\n\n\n

1.<\/strong> L'article descriu la senioritat<\/em> yor\u00f9b\u00e1 com un principi d'organitzaci\u00f3 social on l'autoritat no dep\u00e8n del g\u00e8nere biol\u00f2gic, sin\u00f3 de l'edat relativa i la posici\u00f3 en el llinatge. Qu\u00e8 canviaria en les vostres institucions m\u00e9s properes \u2014fam\u00edlia, escola, lloc de treball\u2014 si l'autoritat es distribu\u00eds m\u00e9s per responsabilitat demostrada que per g\u00e8nere? Discutiu en grups de tres o quatre persones i compartiu una conclusi\u00f3 comuna.<\/p>\n\n\n\n

2.<\/strong> Sylvia Tamale distingeix entre \u00abdret consuetudinari estatal\u00bb (costum fixada i congelada per administracions colonials i Estats postcolonials) i \u00abdret consuetudinari viu\u00bb (pr\u00e0ctiques negociades en la vida quotidiana). Busqueu un exemple en el vostre entorn \u2014local, nacional o europeu\u2014 on una norma presentada com a \u00abtradici\u00f3\u00bb o \u00abcostum\u00bb pugui ser, en realitat, una construcci\u00f3 hist\u00f2rica relativament recent.<\/p>\n\n\n\n

3.<\/strong> L'article documenta que moltes lleis que criminalitzen relacions entre persones del mateix sexe en pa\u00efsos africans procedeixen de la Secci\u00f3 377 del Codi Penal colonial brit\u00e0nic, no de tradicions africanes precolonials. Com canvia aquesta dada el debat habitual sobre \u00abvalors culturals propis\u00bb enfront de \u00abimposici\u00f3 occidental\u00bb? Debatiu assignant a diferents grups posicions diferents abans de buscar s\u00edntesi.<\/p>\n\n\n\n

4.<\/strong> Ifi Amadiume documenta institucions com les \u00abfills homes\u00bb i els \u00abesposos femenins\u00bb igbo, que no equivalen a identitats contempor\u00e0nies com el lesbianisme o la transgeneritat, sin\u00f3 que responen a l\u00f2giques de llinatge, her\u00e8ncia i economia. Qu\u00e8 ens ensenya aquest mat\u00eds sobre els riscos de projectar categories actuals sobre el passat? I sobre els riscos contraris de negar que hagi existit diversitat hist\u00f2rica?<\/p>\n\n\n\n

5.<\/strong> Molara Ogundipe-Leslie proposa que les dones africanes carreguen amb \u00absis muntanyes\u00bb d'opressi\u00f3 simult\u00e0nies: colonialisme, estructures tradicionals, falta d'acc\u00e9s a recursos, patriarcat, discriminaci\u00f3 racial i interioritzaci\u00f3 de l'opressi\u00f3. Adaptar aquesta imatge al vostre context: quines muntanyes identifiqueu? Sempre s\u00f3n les mateixes per a totes les persones?<\/p>\n\n\n\n

Preguntes per pensar<\/h2>\n\n\n\n

Per al lector individual. Sense respostes correctes predeterminades.<\/em><\/p>\n\n\n\n

1.<\/strong> Quina part del que considero \u00abnatural\u00bb en l'organitzaci\u00f3 del g\u00e8nere \u2014rols, autoritat, parentiu, fam\u00edlia\u2014 podria ser, en realitat, una construcci\u00f3 hist\u00f2rica relativament recent?<\/p>\n\n\n\n

2.<\/strong> Quan penso en comunitat, qui apareix en aquest \u00abnosaltres\u00bb? Hi ha persones o cossos que quedin impl\u00edcitament fora, sense que jo ho hagi decidit de manera conscient?<\/p>\n\n\n\n

3.<\/strong> Ubuntu planteja que la persona es construeix en relaci\u00f3. Quines relacions reconec com a constitutives de qui s\u00f3c? Quines no reconec, tot i que tamb\u00e9 em sostenen?<\/p>\n\n\n\n

4.<\/strong> El nego-feminisme de Nnaemeka proposa transformar estructures des de dins, amb paci\u00e8ncia i negociaci\u00f3. Quan aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s savia i quan pot convertir-se, sense voler-ho, c\u00f2mplice del que intenta canviar?<\/p>\n\n\n\n

5.<\/strong> Les pensadores d'aquest article no defensen un passat pur; defensen la capacitat de llegir-lo amb precisi\u00f3. Qu\u00e8 significa per a mi llegir la meva pr\u00f2pia hist\u00f2ria \u2014la de la meva fam\u00edlia, la meva comunitat, la meva cultura\u2014 sense idealitzaci\u00f3 ni caricatura?<\/p>\n\n\n\n

Recursos per continuar aprenent<\/h2>\n\n\n\n

Llibre \u00b7 Sylvia Tamale \u00b7 2020<\/strong> \u2014 Descolonitzaci\u00f3 i Afro-Feminisme<\/em>. Daraja Press (acc\u00e9s obert parcial). El marc m\u00e9s articulat de l'afro-feminisme decolonial contemporani. Cobreix cos, sexualitats, dret consuetudinari, espiritualitat i acad\u00e8mia des del Sud. Punt d'entrada per a qui vulgui llegir directament a una de les autores centrals de l'article.<\/p>\n\n\n\n

Llibre \u00b7 Oy\u00e8r\u00f3nk\u1eb9\u0301 Oy\u011bw\u00f9m\u00ed \u00b7 1997<\/strong> \u2014 The Invention of Women<\/em>. University of Minnesota Press. Text fonamental que q\u00fcestiona la universalitat del g\u00e8nere com a categoria bin\u00e0ria a partir del cas yor\u00f9b\u00e0 precolonial. Imprescindible per a qui vulgui aprofundir en la genealogia de l'argument sobre la \u00abbio-l\u00f2gica\u00bb occidental.<\/p>\n\n\n\n

Llibre \u00b7 Ifi Amadiume \u00b7 1987<\/strong> \u2014 Male Daughters, Female Husbands<\/em>. Zed Books. Etnografia rigorosa sobre parentiu igbo. Refer\u00e8ncia indispensable per entendre la flu\u00efdesa dels rols socials abans de la colonitzaci\u00f3. Cl\u00e0ssic del feminisme afric\u00e0 que continua sent lectura de refer\u00e8ncia en estudis de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Revista \u00b7 Feminist Africa<\/strong> \u2014 feministafrica.net \u00b7 Acc\u00e9s obert. Fundada per Amina Mama el 2002, avui a la Universitat de Ghana. Arxiu complet disponible en l\u00ednia. Cobreix feminismes africans, g\u00e8nere, sexualitats, cos, descolonitzaci\u00f3 i acad\u00e8mia des del Sud Global. La font peri\u00f2dica m\u00e9s completa del camp en angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Informe \u00b7 Human Rights Watch \u00b7 2008<\/strong> \u2014 This Alien Legacy: The Origins of \u00abSodomy\u00bb Laws in British Colonialism<\/em>. hrw.org \u00b7 Acc\u00e9s obert. Documentaci\u00f3 rigorosa de l'origen colonial de les lleis que criminalitzen la diversitat sexual en pa\u00efsos de la Commonwealth africana. \u00datil com a material de context jur\u00eddic i hist\u00f2ric per a la secci\u00f3 sobre sexualitats.<\/p>\n\n\n\n

Article \u00b7 CohesionART \u00b7 2026<\/strong> \u2014 Ubuntu: comunitat, just\u00edcia i dignitat davant de l'individualisme<\/em>. https:\/\/www.cohesionart.org\/ubuntu-comunitat-just\u00edcia-i-dignitat-davant-l'individualisme\/<\/a> Primer article d'aquesta mateixa s\u00e8rie. Presenta Ubuntu com a \u00e8tica comunit\u00e0ria i horitz\u00f3 relacional davant de l'individualisme. Lectura pr\u00e8via recomanada per situar el fil conductor d'aquest segon article.<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies<\/h2>\n\n\n\n

Format Chicago autor-data. Ordre alfab\u00e8tic. DOI\/URL quan existeix.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Amadiume, Ifi (1987). Male Daughters, Female Husbands: Gender and Sex in an African Society<\/em>. Londres: Zed Books.<\/p>\n\n\n\n

Bakare-Yusuf, Bibi (2003). \u00ab‘Yorubas Don’t Do Gender’: A Critical Review of Oy\u00e8r\u00f3nk\u1eb9\u0301 Oy\u011bw\u00f9m\u00ed’s The Invention of Women<\/em>\u00ab. Identitats africanes<\/em>, 1(1), 121-142.<\/p>\n\n\n\n

Chisale, Sinenhlanhla S. (2018). \u00abUbuntu com a cura: Deconstruint l'Ubuntu de g\u00e8nere\u00bb.}. Verbum et Ecclesia<\/em>, 39(1), a1790. https:\/\/doi.org\/10.4102\/ve.v39i1.1790<\/a><\/p>\n\n\n\n

Cornell, Drucilla i Van Marle, Karin (2015). \u00abUbuntu feminism: Reflexions tentatives\u00bb. . Verbum et Ecclesia<\/em>, 36(2), a1444. https:\/\/doi.org\/10.4102\/ve.v36i2.1444<\/a><\/p>\n\n\n\n

Epprecht, Marc (2008). \u00c0frica heterosexual? La hist\u00f2ria d'una idea des de l'era de l'exploraci\u00f3 fins a l'era de la SIDA<\/em>. Atenes: Ohio University Press.<\/p>\n\n\n\n

Gaudio, Rudolf Pell (2009). Allah ens va fer: Fora de la llei sexual en una ciutat africana isl\u00e0mica<\/em>. Malden: Wiley-Blackwell.<\/p>\n\n\n\n

Human Rights Watch (2008). This Alien Legacy: The Origins of \u00abSodomy\u00bb Laws in British Colonialism<\/em>. Nova York: HRW. https:\/\/www.hrw.org\/report\/2008\/12\/17\/alien-legacy\/origins-sodomy-laws-british-colonialism<\/a><\/p>\n\n\n\n

Mama, Amina (1995). \u00abFeminisme o Femocr\u00e0cia? Feminisme estatal i democratitzaci\u00f3 a Nig\u00e8ria\u00bb.},. Desenvolupament d'\u00c0frica<\/em>, 20(1), 37-58.<\/p>\n\n\n\n

Mamdani, Mahmood (1996). Ciutad\u00e0 i subjecte: \u00c0frica contempor\u00e0nia i l'her\u00e8ncia del colonialisme tard\u00e0<\/em>. Princeton: Princeton University Press.<\/p>\n\n\n\n

Manyonganise, Molly (2015). \u00abOppressive and liberative: A Zimbabwean woman’s reflections on ubuntu\u00bb. Verbum et Ecclesia<\/em>, 36(2), a1438. https:\/\/doi.org\/10.4102\/ve.v36i2.1438<\/a><\/p>\n\n\n\n

Nnaemeka, Obioma (2004). \u00abNego-Feminism: Theorizing, Practicing, and Pruning Africa’s Way\u00bb. Senyals<\/em>, 29(2), 357-385. https:\/\/doi.org\/10.1086\/378553<\/a><\/p>\n\n\n\n

Nzegwu, Nkiru (2006). Family Matters: Conceptes feministes en la filosofia africana de la cultura<\/em>. Albany: SUNY Press.<\/p>\n\n\n\n

Ogundipe-Leslie, Molara (1994). Recreant-nos: Dones africanes i transformacions cr\u00edtiques<\/em>. Trenton: Africa World Press.<\/p>\n\n\n\n

Oy\u011bw\u00f9m\u00ed, Oy\u00e8r\u00f3nk\u1eb9\u0301 (1997). The Invention of Women: Donant un sentit afric\u00e0 als discursos de g\u00e8nere occidentals<\/em>. Minneapolis: University of Minnesota Press.<\/p>\n\n\n\n

Saidi, Christine (2010). Women’s Authority and Society in Early East-Central Africa<\/em>. Rochester: University of Rochester Press.<\/p>\n\n\n\n

Tamale, Sylvia (2014). \u00abExplorant els contorns de les sexualitats africanes: religi\u00f3, dret i poder\u00bb. Revista de Dret Hum\u00e0 Afric\u00e0<\/em>, 14(1), 150-177.<\/p>\n\n\n\n

Tamale, Sylvia (2020). Descolonitzaci\u00f3 i Afro-Feminisme<\/em>. Ottawa: Daraja Press.<\/p>\n\n\n\n

Van Allen, Judith (1972). \u00ab‘Sitting on a Man’: Colonialism and the Lost Political Institutions of Igbo Women\u00bb. Revista Canadenca d'Estudis Africans<\/em>, 6(2), 165-181. https:\/\/doi.org\/10.2307\/484197<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com el binari colonial va rigiditzar el g\u00e8nere a \u00c0frica i qu\u00e8
\n ofereixen els feminismes africans \u2014Oy\u011bw\u00f9m\u00ed, Amadiume, Tamale,
\n Nnaemeka, Mama\u2014 per enfrontar el patriarcat i el
\n individualisme contemporani. Segon article de la s\u00e8rie
\n sobre Ubuntu.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":283749,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"eje_impacto":[126],"pilar_agora":[182],"coleccion_agora":[215],"segmento":[187,188,198],"class_list":["post-283738","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arts-culture","eje_impacto-igualdad-liderazgo","pilar_agora-pensamiento","coleccion_agora-ubuntu-filosofias-comunidad","segmento-centro-educativo","segmento-comunidad-asociacion","segmento-familia"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=283738"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":283762,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283738\/revisions\/283762"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/283749"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=283738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=283738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=283738"},{"taxonomy":"eje_impacto","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/eje_impacto?post=283738"},{"taxonomy":"pilar_agora","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pilar_agora?post=283738"},{"taxonomy":"coleccion_agora","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coleccion_agora?post=283738"},{"taxonomy":"segmento","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/segmento?post=283738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}