\u00c9s molt probable que hagis escoltat la paraula Ubuntu en algun moment. Potser l'associes a un sistema operatiu de computadores, a una cita de Nelson Mandela a les xarxes socials o al relat viral d'uns nens africans que corren junts per compartir una cistella de fruites. Quedar-se amb aquesta imatge impedeix veure la veritable dimensi\u00f3 del concepte.<\/p>\n\n\n\n
Ubuntu no \u00e9s un simple conte amb moraleja. \u00c9s una manera de pensar i actuar, una cosmovisi\u00f3 i una br\u00faixola \u00e8tica arrelada especialment en tradicions de l'\u00c0frica austral. Ens recorda que no som \u00e9ssers desconectats, sin\u00f3 el fruit dels qui ens han precedit i part d'una xarxa de relacions, no nom\u00e9s interpersonals, que ens sost\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
Conv\u00e9 dir des d'on s'escriu aix\u00f2. Escric des de Barcelona, amb el biaix i la limitaci\u00f3 de qui accedeix al pensament Ubuntu mitjan\u00e7ant textos acad\u00e8mics, traduccions i converses, no des d'una immersi\u00f3 directa en les tradicions nguni i sotho-tswana. Declarar-ho no \u00e9s demanar disculpes, sin\u00f3 recordar que cap saber \u00e9s neutre. Aquest article no parla en nom d'\u00c0frica; intenta traduir un debat per a lectors que, com jo, s'acosten des de fora.<\/p>\n\n\n\n
Vivim en una \u00e8poca en qu\u00e8 l'estr\u00e8s, l'ansietat i la soledat cr\u00f2nica s'han normalitzat com a preu del progr\u00e9s. Ens hem acostumat, i tamb\u00e9 participem, en una cultura que aixeca murs de discriminaci\u00f3 pel color de pell, el g\u00e8nere, l'origen o la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Aquesta viol\u00e8ncia no queda tancada en les relacions humanes: tamb\u00e9 es projecta cap a l'entorn, cap a altres \u00e9ssers vius i cap a ecosistemes sencers.<\/p>\n\n\n\n
En molts contextos del Nord Global, davant d'aquesta crisi, la temptaci\u00f3 \u00e9s romantitzar Ubuntu: veure-ho com una idea ex\u00f2tica de pau, somriures i abra\u00e7ades que alleugereix la consci\u00e8ncia sense exigir massa canvis. Per\u00f2 Ubuntu no \u00e9s una soluci\u00f3 m\u00e0gica ni complacent. \u00c9s una eina \u00e8tica i pol\u00edtica. \u00c9s la capacitat de plantar-nos davant d'un sistema que ens empeny a competir fins a l'extenuaci\u00f3. Exigeix just\u00edcia material, ens obliga a fer-nos c\u00e0rrec dels danys hist\u00f2rics que hem causat i ens ofereix una base per tornar a teixir vincles socials all\u00e0 on han estat trencats.<\/p>\n\n\n\n
Per comprendre aquesta filosofia, primer hem de desaprendre el que la societat moderna ens ha ensenyat sobre l'\u00e8xit i la independ\u00e8ncia. Des de petits se'ns inculca la idea de l'individu autosuficient: ens conven\u00e7en que som illes i que la vida \u00e9s una carrera en solitari on nom\u00e9s el m\u00e9s fort arriba al cim. Hem deificat l'autonomia absoluta i constru\u00eft una cultura que aplaudeix qui \u00abes fa a si mateix\u00bb, com si tota vida no depengu\u00e9s sempre de cures, her\u00e8ncies, lleng\u00fces, afectes, territoris i oportunitats compartides.<\/p>\n\n\n\n
El sistema econ\u00f2mic actual ha portat aquesta idea a l'extrem, empenyent-nos a comportar-nos com si f\u00f3ssim una empresa individual. Vivim competint, mesurem el nostre valor segons la nostra productivitat i veiem els qui ens envolten com a rivals per un lloc de treball, per reconeixement o per estatus. En aquest esquema, l'altra persona deixa de ser una companya d'exist\u00e8ncia per convertir-se en un recurs: nom\u00e9s li atorguem valor si podem treure'n profit per impulsar el nostre propi \u00e8xit; si no ens serveix, es transforma en obstacle, c\u00e0rrega o amena\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 mantenim una forma de viure que ens a\u00eflla i genera tanta ansietat? Una possible resposta \u00e9s inc\u00f2moda: l'a\u00efllament \u00e9s immensament rendible. No significa que hi hagi una \u00fanica m\u00e0 que ho dissenyi tot, sin\u00f3 que moltes estructures econ\u00f2miques contempor\u00e0nies es beneficien de subjectes separats, endeutats, competitius i desconfiats.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta mec\u00e0nica t\u00e9 una arrel hist\u00f2rica. Aim\u00e9 C\u00e9saire va anomenar cosificaci\u00f3<\/em> Per aix\u00f2, des de tradicions de pensament africanes i decolonials representades per autors com Mogobe Ramose o Achille Mbembe, la discriminaci\u00f3, el racisme i la desigualtat no es poden llegir nom\u00e9s com a errors morals o desviacions accidentals. Tamb\u00e9 funcionen com a mecanismes que mantenen la base de la societat dividida i enfrontada, protegint els privilegis d'una minoria. Ubuntu desmantella aquesta trampa: si assumim que depenem els uns dels altres, l'explotaci\u00f3 del pr\u00f2xim i el saqueig de la natura deixen de justificar-se com a danys col\u00b7laterals i es revelen com a formes d'autodestrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Des d'ahir, Ubuntu ofereix una impugnaci\u00f3 radical: si la humanitat es construeix en relaci\u00f3, cap sistema que degradi l'altre pot conservar intacta la humanitat de qui domina. Un individu que se sent sol, espantat i que desconfia del seu ve\u00ed \u00e9s un consumidor perfecte i un treballador d\u00f2cil, disposat a acceptar condicions injustes per por de quedar-se enrere. Una comunitat que reconeix el dolor de l'altre i ent\u00e9n que el seu benestar \u00e9s compartit, en canvi, \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil de manipular.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, des de tradicions de pensament africanes i decolonials representades per autors com Mogobe Ramose o Achille Mbembe, la discriminaci\u00f3, el racisme i la desigualtat no es poden llegir nom\u00e9s com errors morals o desviacions accidentals. Tamb\u00e9 funcionen com a mecanismes que mantenen la base de la societat dividida i enfrontada, protegint els privilegis d'una minoria. Ubuntu desmantella aquesta trampa: si assumim que depenem els uns dels altres, l'explotaci\u00f3 del pr\u00f2xim i el saqueig de la natura deixen de justificar-se com a danys col\u00b7laterals i es revelen com a formes d'autodestrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La m\u00e0xima que sol condensar aquesta filosofia en lleng\u00fces nguni com l'isiZulu i l'isiXhosa \u00e9s: Umuntu ngumuntu ngabantu<\/em>, habitualment tradu\u00efda com \u00abuna persona \u00e9s persona a trav\u00e9s d'altres persones\u00bb. Per a Ramose, aquesta f\u00f3rmula no \u00e9s nom\u00e9s una \u00e8tica de la cura. \u00c9s una ontologia: la persona no posseeix humanitat com si fos una propietat privada, sin\u00f3 que la construeix en la relaci\u00f3 amb els altres.<\/p>\n\n\n\n Davant del \u00abpenso, per tant existeixo\u00bb cartes\u00e0, que separa la ment del m\u00f3n i presenta el subjecte com una consci\u00e8ncia a\u00efllada, Ubuntu afirma que no pots ser hum\u00e0 en el buit. La teva identitat, la teva dignitat i la teva possibilitat de viure plenament es construeixen en el tracte diari, en la responsabilitat m\u00fatua i en la cura compartida amb la teva comunitat.<\/p>\n\n\n\n En aquesta l\u00ednia, el salutaci\u00f3 zul\u00fa sawubona<\/em> sovint es tradueix com \u00abet veig\u00bb. En lectures contempor\u00e0nies d'Ubuntu, aquesta f\u00f3rmula s'ha interpretat com una imatge poderosa del reconeixement: veure l'altre no nom\u00e9s com a pres\u00e8ncia f\u00edsica, sin\u00f3 com a persona situada en una hist\u00f2ria, una fam\u00edlia, una comunitat i una xarxa de relacions. Amb aquest enfocament, \u00e9s impossible estar veritablement b\u00e9 si al nostre voltant hi ha persones humiliades o condemnades a viure en la mis\u00e8ria. La nostra pr\u00f2pia humanitat disminueix cada vegada que la humanitat d'una altra persona \u00e9s trepitjada.<\/p>\n\n\n\n Aquesta lectura no \u00e9s un\u00e0nime dins de la pr\u00f2pia filosofia africana. Pensadors com el ghan\u00e8s Kwasi Wiredu adverteixen contra la temptaci\u00f3 oposada a la romantitzaci\u00f3: presentar Ubuntu com una ess\u00e8ncia atemporal del \u00abpensament afric\u00e0\u00bb, sense recon\u00e8ixer les variants locals, els matisos hist\u00f2rics i els debats interns que la paraula arrossega. Prendre Ubuntu seriosament implica tamb\u00e9 respectar la seva pluralitat.<\/p>\n\n\n\n Abra\u00e7ar Ubuntu tampoc significa fer un vot de pobresa ni rebutjar el progr\u00e9s. Nelson Mandela ho explicava amb claredat en una entrevista: Ubuntu no exigeix renunciar a millorar la pr\u00f2pia vida; el que q\u00fcestiona \u00e9s que aquest progr\u00e9s es construeixi d'esquena a la comunitat. No hi ha res de dolent en prosperar, sempre que aquest creixement no trenqui el vincle amb els altres i contribueixi, d'alguna manera, al benestar col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n La difer\u00e8ncia amb el model dominant no est\u00e0 en si es genera riquesa, sin\u00f3 en per a qu\u00e8 i per a qui. Ubuntu no prohibeix el mercat; li exigeix una funci\u00f3 social. No nega la iniciativa individual; la situa dins d'una trama de responsabilitats compartides.<\/p>\n\n\n\n Aquesta l\u00f2gica tamb\u00e9 permet llegir amb altres ulls algunes pr\u00e0ctiques econ\u00f2miques comunit\u00e0ries africanes, encara que no totes hagin de dir-se Ubuntu en sentit estricte. Els stokvels<\/em> sud-africans, per exemple, funcionen com a associacions d'estalvi rotatiu o acumulatiu basades en confian\u00e7a, obligaci\u00f3 compartida i suport mutu. Les tontines<\/em> d'\u00c0frica occidental o formes comunit\u00e0ries d'estalvi presents a Guinea-Bissau responen a contextos hist\u00f2rics i culturals diferents, per\u00f2 comparteixen una intu\u00efci\u00f3 rellevant: la prosperitat no sempre s'organitza com acumulaci\u00f3 individual; tamb\u00e9 pot circular com a vincle, reciprocitat i seguretat col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n El model de lideratge dominant en moltes organitzacions contempor\u00e0nies beu del mateix individualisme que Ubuntu q\u00fcestiona: un l\u00edder que decideix des d'amunt, concentra la informaci\u00f3 com a font de poder i mesura el seu \u00e8xit per resultats propis. Amb aquesta l\u00f2gica, liderar \u00e9s imposar-se. La por i la compet\u00e8ncia interna es converteixen en eines de gesti\u00f3 acceptades, quan no celebrades.<\/p>\n\n\n\n Ubuntu proposa alguna cosa radicalment diferent. Un l\u00edder no lidera sobre la seva comunitat, sin\u00f3 des de dins d'ella. La seva autoritat no ve nom\u00e9s del c\u00e0rrec, sin\u00f3 de la confian\u00e7a que ha sabut construir. La seva funci\u00f3 no \u00e9s acumular poder, sin\u00f3 assegurar-se que cada persona del grup pugui donar el millor de si. La m\u00e0xima Umuntu ngumuntu ngabantu<\/em> s'aplica aqu\u00ed amb tota la seva for\u00e7a: un l\u00edder \u00e9s l\u00edder gr\u00e0cies a la seva gent, no a pesar d'ella. Si la comunitat no creix, el lideratge ha fallat.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 es tradueix en pr\u00e0ctiques concretes. En contextos del sud d'\u00c0frica, el terme indaba<\/em> designa formes de reuni\u00f3, consell o deliberaci\u00f3 sobre assumptes comuns. En lectures pol\u00edtiques contempor\u00e0nies s'ha associat a processos d'escolta, consulta i cerca de consens. No conv\u00e9 idealitzar-ho com si tota deliberaci\u00f3 tradicional hagu\u00e9s estat autom\u00e0ticament igualit\u00e0ria, per\u00f2 s\u00ed permet pensar un altre mode de decidir: no com a imposici\u00f3 r\u00e0pida d'una voluntat, sin\u00f3 com a construcci\u00f3 pacient d'un acord que preservi el vincle social.<\/p>\n\n\n\n Les negociacions que van acompanyar el fi de l'apartheid solen llegir-se com un dels escenaris on aquesta l\u00f2gica d'escolta, reconeixement i reconstrucci\u00f3 comunit\u00e0ria va adquirir for\u00e7a pol\u00edtica. Seure amb adversaris no va ser ingenu\u00eftat ni debilitat: va ser entendre que una societat trencada no podia reconstruir-se \u00fanicament mitjan\u00e7ant la vict\u00f2ria d'una part sobre una altra. La pregunta no era nom\u00e9s qui guanyava, sin\u00f3 quin tipus de pa\u00eds podia n\u00e9ixer despr\u00e9s de d\u00e8cades de viol\u00e8ncia institucionalitzada.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 tamb\u00e9 distingir Ubuntu dels seus usos decoratius en discursos institucionals o empresarials. Quan s'invoca la comunitat sense modificar pr\u00e0ctiques de poder, explotaci\u00f3 o exclusi\u00f3, Ubuntu pot convertir-se en simple vern\u00eds moral: un esl\u00f2gan que adorna fulletons corporatius mentre les jerarquies, els salaris desiguals i les din\u00e0miques extractives romanen intactes. Aquesta instrumentalitzaci\u00f3 \u00e9s, paradoxalment, el contrari del que Ubuntu proposa.<\/p>\n\n\n\n Ubuntu tampoc est\u00e0 lliure de contradiccions internes. En diferents societats africanes precolonials, les dones van exercir formes d'autoritat social, econ\u00f2mica, espiritual o pol\u00edtica reconeguda, encara que aquestes formes variaven segons el poble, la regi\u00f3 i l'\u00e8poca. Nkiru Nzegwu ha estudiat, en el context igbo, institucions femenines d'autoritat com la figura de l' Omu<\/em>, contraparte pol\u00edtica reconeguda davant les jefatures masculines. Oy\u00e8r\u00f3nk\u1eb9\u0301 Oy\u011bw\u00f9m\u00ed, des del context yoruba, ha demostrat que les categories r\u00edgides de g\u00e8nere que donem avui per universals van ser en bona mesura una imposici\u00f3 colonial. I a les illes Bijag\u00f3s, a Guinea-Bissau, antrop\u00f2logues com \u00c1gueda G\u00f3mez Su\u00e1rez han documentat sistemes sexe\/g\u00e8nere que situen les dones al centre de l'organitzaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i espiritual de la comunitat. El colonialisme va desmantellar o erosionar moltes d'aquestes estructures i va imposar una jerarquia de g\u00e8nere r\u00edgida que va convertir les dones en subordinades dins del propi ordre comunitari. El paradoxal \u00e9s que aquesta imposici\u00f3 va acabar presentant-se, amb el temps, com a tradici\u00f3. Si Ubuntu exigeix que cap poder sigui d'opressi\u00f3, aquesta exig\u00e8ncia no pot aturar-se a la porta de casa. Aquesta tensi\u00f3 \u2014i les veus que l'han articulat\u2014 mereix un an\u00e0lisi propi.<\/p>\n\n\n\n Per a Ubuntu, la comunitat no es limita a qui viu avui. Est\u00e0 formada per tres plans que es sostenen m\u00fatuament: els vius, els avantpassats i les generacions que encara no han nascut. Aquesta estructura no \u00e9s una met\u00e0fora po\u00e8tica. \u00c9s una manera concreta d'entendre la responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n Quan es destrueix un riu, no nom\u00e9s es danya un ecosistema: es fereix la mem\u00f2ria de qui va viure al seu costat i se li roba sustento a qui encara no ha arribat. En aquesta lectura relacional d'Ubuntu, la natura no apareix com un simple magatzem de mat\u00e8ries primeres a la nostra disposici\u00f3. Forma part de la comunitat. I el que li fem a l'entorn, ens ho fem a nosaltres mateixos.<\/p>\n\n\n\n Aquesta visi\u00f3 relacional no \u00e9s exclusiva d'\u00c0frica. Als Andes, conceptes com Sumak Kawsay<\/em> \u2014traduit habitualment com a Bon Viure\u2014 articulen una l\u00f2gica similar: la vida humana no es mesura per l'acumulaci\u00f3, sin\u00f3 per l'harmonia amb la comunitat i el territori. Aquestes converg\u00e8ncies entre cosmovisions del Sud Global s\u00f3n importants, perqu\u00e8 assenyalen que la cr\u00edtica a l'individualisme extractiu no \u00e9s una intu\u00efci\u00f3 a\u00efllada d'un continent, sin\u00f3 una alternativa que es pensa en diferents latituds.<\/p>\n\n\n\n En qualsevol grup hum\u00e0 existeixen conflictes, ofenses i danys. La difer\u00e8ncia est\u00e0 en com es resolen. Molts sistemes penals moderns s'han constru\u00eft sobre una l\u00f2gica retributiva: identificar una culpa, imposar un c\u00e0stig i tancar jur\u00eddicament el cas. Aquesta resposta pot ser necess\u00e0ria en determinats contextos, per\u00f2 sovint deixa sense resoldre la pregunta m\u00e9s dif\u00edcil: com es repara a la v\u00edctima, com es reconstrueix la confian\u00e7a trencada i com s'evita que el dany es reprodueixi.<\/p>\n\n\n\n Des d'Ubuntu, el delicte pot entendre's tamb\u00e9 com una ruptura d'una relaci\u00f3 social. Per aix\u00f2 la just\u00edcia no s'esgota en castigar. Exigeix veritat, responsabilitat, reparaci\u00f3 i reintegraci\u00f3 all\u00e0 on sigui possible i just. Aix\u00f2 no significa perdonar des de la submissi\u00f3 ni esborrar la gravetat del dany. Significa que la comunitat no pot sanar si la v\u00edctima queda abandonada, si l'agressor no assumeix responsabilitat i si les condicions que van fer possible la viol\u00e8ncia romanen intactes.<\/p>\n\n\n\n Un cas sovint citat per il\u00b7lustrar aquesta l\u00f2gica \u00e9s el d'Amy Biehl, una estudiant nord-americana becada Fulbright assassinada a Guguletu, Ciutat del Cap, l'agost de 1993. Al juliol de 1998, la Comissi\u00f3 de la Veritat i la Reconciliaci\u00f3 va concedir amnistia als quatre condemnats per la seva mort: Mongezi Manqina, Vusumzi Ntamo, Mzikhona Nofemela i Ntobeko Peni. Linda i Peter Biehl, els pares d'Amy, van assistir a les audi\u00e8ncies, van donar suport a l'amnistia i, en els anys seg\u00fcents, van integrar dos dels responsables ja en llibertat a l'Amy Biehl Foundation, una organitzaci\u00f3 social que continua activa avui als townships de Ciutat del Cap. El cas no va rebre un suport un\u00e0nime: part de l'opini\u00f3 p\u00fablica sud-africana va q\u00fcestionar la decisi\u00f3 i la va considerar un perd\u00f3 massa gener\u00f3s. Aquesta controv\u00e8rsia \u00e9s rellevant, perqu\u00e8 deixa veure que la just\u00edcia restaurativa no garanteix consensos autom\u00e0tics ni tanca ferides amb una f\u00f3rmula. El que s\u00ed ofereix \u2014quan funciona\u2014 \u00e9s un proc\u00e9s on veritat, responsabilitat i reparaci\u00f3 s'entrellacen, en lloc de saldar-se amb una sent\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n No tots els pensadors vinculats a Ubuntu entenen de la mateixa manera qu\u00e8 significa reparar. Desmond Tutu, des de l'experi\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 de la Veritat i la Reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica, va prioritzar la reconciliaci\u00f3 com a cam\u00ed possible per evitar que el pa\u00eds qued\u00e9s atrapat en una espiral interminable de venjan\u00e7a. Mogobe Ramose, en canvi, ha estat molt m\u00e9s exigent amb la dimensi\u00f3 material de la reparaci\u00f3: adverteix que sense devoluci\u00f3 real del que s'ha expropiat, sense redistribuci\u00f3 i sense transformaci\u00f3 de les estructures que van produir el dany, Ubuntu corre el risc de convertir-se en consol per als opressors i c\u00e0rrega moral per a les v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n Aquesta tensi\u00f3 \u00e9s fonamental. Un Ubuntu redu\u00eft al perd\u00f3 pot acabar servint al manteniment del mateix ordre injust. Un Ubuntu ent\u00e8s com a just\u00edcia relacional exigeix alguna cosa m\u00e9s dif\u00edcil: recon\u00e8ixer el dany, reparar el reparable, transformar les condicions que ho van fer possible i reconstruir comunitat sense negar la veritat.<\/p>\n\n\n\n El major malent\u00e8s que envolta Ubuntu \u00e9s creure que demana la dissoluci\u00f3 de l'individu. No \u00e9s aix\u00ed. No es tracta de passar del jo al nosaltres esborrant el primer, sin\u00f3 d'entendre que el jo nom\u00e9s cobra sentit ple dins del nosaltres. Els drets individuals \u2014la dignitat, l'autonomia, la llibertat de cada persona\u2014 no s\u00f3n l'obstacle que Ubuntu ha de superar. S\u00f3n, precisament, all\u00f2 que Ubuntu protegeix: perqu\u00e8 cap comunitat \u00e9s sana si algun dels seus membres est\u00e0 humiliat, redu\u00eft o silenciat.<\/p>\n\n\n\n El que s\u00ed exigeix aquesta filosofia \u00e9s renunciar a l'individualisme com a projecte vital, que \u00e9s una altra cosa. L'individu que es construeix sol, que mesura el seu valor per all\u00f2 que acumula i veu en l'altre un rival o un recurs, no \u00e9s m\u00e9s lliure. \u00c9s m\u00e9s fr\u00e0gil. Dep\u00e8n de vincles que no reconeix, de cures que invisibilitza i d'estructures que presenta com a m\u00e8rit personal.<\/p>\n\n\n\n Ubuntu ens obliga a canviar la pregunta. No es tracta nom\u00e9s de quant puc cr\u00e9ixer jo, sin\u00f3 de quin tipus de creixement produeix vida al voltant. No es tracta nom\u00e9s de qu\u00e8 aconsegueixo, sin\u00f3 de quines relacions queden despr\u00e9s del meu pas. No es tracta nom\u00e9s de la meva llibertat, sin\u00f3 de si aquesta llibertat augmenta o disminueix la humanitat compartida.<\/p>\n\n\n\n Davant la por i la incertesa del moment present, la resposta dominant ha estat al\u00e7ar murs: murs f\u00edsics, legals, econ\u00f2mics, racials, culturals i emocionals. Ubuntu proposa el contrari: sortir de les trinxeres no des de la ingenu\u00eftat, sin\u00f3 des de la convicci\u00f3 que la nostra fortalesa com a esp\u00e8cie mai ha estat en la compet\u00e8ncia ferotge, sin\u00f3 en la capacitat de cooperar.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 no \u00e9s una utopia tova. \u00c9s una mem\u00f2ria profunda. Abans de ser consumidors, propietaris, treballadors o competidors, vam ser criatures vulnerables sostenides per altres persones. Alg\u00fa ens va alimentar, ens va nomenar, ens va ensenyar una llengua, ens va cuidar quan no pod\u00edem cuidar-nos. Ubuntu no inventa aquesta veritat: ens la retorna.<\/p>\n\n\n\n La pregunta veritablement \u00fatil no \u00e9s si hem de ser comunitaris. \u00c9s una altra, m\u00e9s dif\u00edcil: com construir comunitats que no exigeixin la submissi\u00f3 de ning\u00fa, que puguin suportar el dissentiment, que reparin sense revictimitzar i que no necessitin un enemic extern per cohesionar-se? Ubuntu no d\u00f3na respostes autom\u00e0tiques. Ofereix un vocabulari per formular la pregunta. La resta \u00e9s pol\u00edtica concreta, conflicte i negociaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 una persona \u00e9s persona a trav\u00e9s d'altres persones. I quan una societat oblida aix\u00f2, no nom\u00e9s perd comunitat. Perd humanitat.<\/p>\n\n\n\n Aquestes preguntes estan pensades per a la reflexi\u00f3 personal del lector, sense respostes correctes predeterminades.<\/p>\n\n\n\n Pensades per treballar l'article en contextos educatius de secund\u00e0ria, batxillerat o formaci\u00f3 universit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n Acosta, Alberto. El Bon Viure. Sumak Kawsay, una oportunitat per imaginar altres mons.<\/em>. Barcelona: Icaria, 2013.<\/p>\n\n\n\n C\u00e9saire, Aim\u00e9. Discurs sobre el colonialisme.<\/em>. Madrid: Akal, 2006.<\/p>\n\n\n\n Eze, Michael Onyebuchi. Hist\u00f2ria Intel\u00b7lectual a la Sud-\u00e0frica Contempor\u00e0nia.<\/em>. Nova York: Palgrave Macmillan, 2010.<\/p>\n\n\n\n Gade, Christian B. N. \u00abQu\u00e8 \u00e9s l'Ubuntu? Diferents interpretacions entre sud-africans d'ascend\u00e8ncia africana.\u00bb Revista Sud-africana de Filosofia<\/em> 31, n\u00fam. 3, 2012, pp. 484\u2013503.<\/p>\n\n\n\n Gade, Christian B. N. Un discurs sobre la filosofia africana: una nova perspectiva sobre l'Ubuntu i la just\u00edcia transicional a Sud-\u00e0frica.<\/em>. Lanham: Lexington Books, 2017.<\/p>\n\n\n\n G\u00f3mez Su\u00e1rez, \u00c0gueda. Matriarcats, etnicitat i sistemes sexe\/g\u00e8nere anal\u00f2gics i digitals: els bijag\u00f3s (Guinea-Bissau) i els zapotecs (M\u00e8xic).<\/em>. Vigo: Universidade de Vigo, Servizo de Publicacions, 2008.<\/p>\n\n\n\n Mandela, Nelson. Entrevista sobre l'Ubuntu. En L'Entrevista de l'Experi\u00e8ncia Ubuntu,<\/em>, Tim Modise, 2006.<\/p>\n\n\n\n Mbembe, Achille. Cr\u00edtica de la ra\u00f3 negra. Assaig sobre el racisme contemporani.<\/em>. Barcelona: Ned Edicions, 2016.<\/p>\n\n\n\n Mbembe, Achille. Pol\u00edtiques de l'enemistat<\/em>. Barcelona: Ned Edicions, 2018.<\/p>\n\n\n\n Metz, Thaddeus. \u00abCap a una teoria moral africana.\u00bb Revista de Filosofia Pol\u00edtica<\/em> 15, n\u00fam. 3, 2007, pp. 321\u2013341.<\/p>\n\n\n\n Nzegwu, Nkiru. Family Matters: Conceptes feministes en la filosofia africana de la cultura<\/em>. Albany: State University of Nova York Press, 2006.<\/p>\n\n\n\n Oppenheim, Claire E. \u00abNelson Mandela i el poder d'Ubuntu.\u00bb Religions<\/em> 3, n\u00fam. 2, 2012, pp. 369\u2013388.<\/p>\n\n\n\n Oy\u011bw\u00f9m\u00ed, Oy\u00e8r\u00f3nk\u1eb9\u0301. The Invention of Women: Donant un sentit afric\u00e0 als discursos de g\u00e8nere occidentals<\/em>. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1997.<\/p>\n\n\n\n Ramose, Mogobe B. Filosofia africana a trav\u00e9s d'Ubuntu<\/em>. Harare: Mond Books, 1999.<\/p>\n\n\n\n Toasij\u00e9, Antumi. \u00abLa mem\u00f2ria i el reconeixement de la comunitat africana i afrodescendent negra a Espanya.\u00bb N\u00f3mades. Revista Cr\u00edtica de Ci\u00e8ncies Socials i Jur\u00eddiques<\/em>, 2012.<\/p>\n\n\n\n Tutu, Desmond M. No hi ha futur sense perd\u00f3<\/em>. Nova York: Doubleday, 1999.<\/p>\n\n\n\n Tutu, Desmond M., i Mpho A. Tutu. El llibre del perd\u00f3. El cam\u00ed de sanaci\u00f3 per a nosaltres i el nostre m\u00f3n<\/em>. Barcelona: Edicions Oniro, 2014.<\/p>\n\n\n\n Wiredu, Kwasi. Universals culturals i particulars: Una perspectiva africana<\/em>. Bloomington: Indiana University Press, 1996.<\/p>\n\n\n\n Lion’s Roar Foundation. \u00abUbuntu: I Am Because We Are.\u00bb Lion’s Roar<\/em>. Recurso divulgatiu \u00fatil per a una primera aproximaci\u00f3, per\u00f2 no ha de ser la font principal de l'article.<\/p>\n\n\n\n South African History Online. \u00abComissi\u00f3 de Veritat i Reconciliaci\u00f3.\u00bb Recurso de context per comprendre la Comissi\u00f3 de la Veritat i la Reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica.<\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una introducci\u00f3 cr\u00edtica a la filosofia Ubuntu: una forma de pensament relacional que ent\u00e9n la dignitat humana des de la comunitat, la just\u00edcia restaurativa, la mem\u00f2ria dels ancestres i la responsabilitat cap a les generacions futures. Davant de l'individualisme del Nord Global, Ubuntu permet repensar el lideratge, la reparaci\u00f3, la cura m\u00fatua i les condicions necess\u00e0ries per construir comunitats que no reprodueixin opressi\u00f3.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":283680,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[200,193,202,203],"tags":[],"eje_impacto":[127],"pilar_agora":[182],"coleccion_agora":[216,215],"segmento":[186,187,188,185,198],"class_list":["post-283676","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-filosofias-cosmovisiones","category-igualdad-y-genero","category-justicia-igualdad","category-liderazgo-comunidad","eje_impacto-cohesion-social","pilar_agora-pensamiento","coleccion_agora-que-es-ubuntu","coleccion_agora-ubuntu-filosofias-comunidad","segmento-ayuntamiento","segmento-centro-educativo","segmento-comunidad-asociacion","segmento-empresa-privada","segmento-familia"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=283676"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283676\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":283737,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283676\/revisions\/283737"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/283680"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=283676"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=283676"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=283676"},{"taxonomy":"eje_impacto","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/eje_impacto?post=283676"},{"taxonomy":"pilar_agora","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pilar_agora?post=283676"},{"taxonomy":"coleccion_agora","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coleccion_agora?post=283676"},{"taxonomy":"segmento","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/segmento?post=283676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Una persona \u00e9s persona a trav\u00e9s d'altres persones<\/h2>\n\n\n\n
Prosperar i liderar sense trencar la comunitat<\/h2>\n\n\n\n
Avantpassats, generacions futures i natura<\/h2>\n\n\n\n
Just\u00edcia restaurativa: reparar sense esborrar el dany<\/h2>\n\n\n\n
L'individu no desapareix: esdev\u00e9 responsable.<\/h2>\n\n\n\n
\n\n\n\nPreguntes per pensar<\/h2>\n\n\n\n
\n
Preguntes per a l'aula<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n\n\n\nRefer\u00e8ncies<\/h2>\n\n\n\n
Recursos complementaris<\/h3>\n\n\n\n