{"id":283438,"date":"2026-04-29T23:29:38","date_gmt":"2026-04-29T22:29:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cohesionart.org\/?p=283438"},"modified":"2026-07-28T19:20:12","modified_gmt":"2026-07-28T18:20:12","slug":"nzinga-mbandi-reina-ndongo-matamba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/nzinga-mbandi-reina-ndongo-matamba\/","title":{"rendered":"Nzinga Mbandi"},"content":{"rendered":"

Nzinga Mbandi: diplom\u00e0cia, resist\u00e8ncia i poder en els regnes de Ndongo i Matamba<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En gaireb\u00e9 tots els llibres que la mencionen, Nzinga Mbandi apareix asseguda sobre l'esquena d'una de les seves acompanyants. L'escena hauria ocorregut a Luanda, el 1622, durant una negociaci\u00f3 amb el governador portugu\u00e8s. Segons la tradici\u00f3 m\u00e9s repetida, els portuguesos havien disposat una cadira per al governador i un seient inferior per a l'enviada del regne de Ndongo. Nzinga va ordenar llavors a una dona del seu seguici que s'agenoll\u00e9s i va prendre seient sobre la seva esquena per parlar a la mateixa altura que el seu interlocutor.<\/p>\n\n\n\n

\"Nzinga
Reina Nzinga Mbandi<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El gest es va convertir en s\u00edmbol. Per\u00f2 reduir la hist\u00f2ria de Nzinga a aquella imatge \u00e9s exactament el tipus de simplificaci\u00f3 que tra\u00efci\u00f3 la seva figura. Nzinga Mbandi no va ser una excepci\u00f3 \u00abheroica\u00bb constru\u00efda per contrarestar un discurs de submissi\u00f3: va ser una governant situada en tradicions pol\u00edtiques concretes, en un context de guerra atl\u00e0ntica i de transformaci\u00f3 brutal de la sobirania africana. Va governar durant gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades \u2014com a reina de Ndongo entre 1624 i 1663, i de Matamba des de 1631\u2014 va negociar amb governs portuguesos, es va aliar amb guerrers Imbangala i amb la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Occidentals, va conquerir un segon regne quan va perdre el primer i va resistir l'expansi\u00f3 colonial en una de les regions m\u00e9s codiciades de l'Atl\u00e0ntic sud al segle XVII.<\/p>\n\n\n\n

La seva hist\u00f2ria no \u00e9s la d'una hero\u00efna sense fissures ni la d'una v\u00edctima. \u00c9s la d'una governant que va exercir el poder amb tota la seva complexitat: amb ast\u00facia, pragmatisme, aliances oportunistes i tamb\u00e9 amb contradiccions que la historiografia va trigar a admetre. Comptar aquella hist\u00f2ria requereix, abans que res, entendre des de quin arxiu s'explica.<\/p>\n\n\n\n

L'arxiu colonial i el problema de les fonts<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La vida de Nzinga es coneix a trav\u00e9s d'un corpus desigual: cr\u00f2niques portugueses, relats de missioners caputxins, correspond\u00e8ncia diplom\u00e0tica, tradicions orals mbundu i reconstruccions historiogr\u00e0fiques modernes. Cap d'aquestes fonts \u00e9s neutral.<\/p>\n\n\n\n

Els textos portuguesos i caputxins no nom\u00e9s descriuen Nzinga: la construeixen com una figura moral i pol\u00edtica \u00fatil per justificar la intervenci\u00f3 militar, l'evangelitzaci\u00f3 o la subordinaci\u00f3 colonial. Quan la titllen de cruel, pagana o sexualment desviada, o quan la presenten com una reina convertida i exemplar, estan teixint narratives de legitimitat imperial, no cr\u00f2niques objectives. El pare Giovanni Antonio Cavazzi da Montecuccolo, l'obra del qual \u2014publicada el 1687 com Hist\u00f2rica Descripci\u00f3 de tres regnes Congo, Matamba i Angola<\/em>\u2014 constitue una font de primer ordre, tenia una agenda evangelitzadora que va modelar cadas una de les seves interpretacions. Indispensable i parcial alhora.<\/p>\n\n\n\n

Llegir a Nzinga des d'una mirada decolonial no significa rebutjar aquest arxiu, sin\u00f3 sotmetre'l a una cr\u00edtica rigorosa: qui escriu?, per a qui?, des de quina posici\u00f3 de poder? La hist\u00f2ria de Nzinga tal com la coneixem \u00e9s fruit d'aquesta mediaci\u00f3. Per aix\u00f2 conv\u00e9 distingir entre la sobirania documentada i la sobirania real, entre la Nzinga constru\u00efda pel poder portugu\u00e8s i la Nzinga negociada entre actors africans i atl\u00e0ntics. El treball de Linda Heywood \u2014la primera biografia acad\u00e8mica exhaustiva, publicada per Harvard University Press el 2017, basada en nou anys d'investigaci\u00f3 amb fonts prim\u00e0ries i tradici\u00f3 oral mbundu\u2014 ha estat fonamental per tra\u00e7ar aquesta distinci\u00f3 amb rigor.<\/p>\n\n\n\n

Ndongo i la pressi\u00f3 luso-atl\u00e0ntica: el m\u00f3n en qu\u00e8 va n\u00e9ixer Nzinga<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per entendre Nzinga cal entendre l'espai en qu\u00e8 va viure. Ndongo era un regne mbundu situat a l'interior de l'actual nord d'Angola, amb estructures pol\u00edtiques, jerarquies, diplom\u00e0cia regional i formes pr\u00f2pies de legitimaci\u00f3. Els seus sobirans portaven el t\u00edtol ngola<\/em> A la mort del seu pare, el tron va passar al seu germ\u00e0 Ngola Mbandi. El seu regnat va ser dif\u00edcil: els portuguesos van intensificar les seves incursions i els Imbangala \u2014grups guerrers que operaven a la regi\u00f3\u2014 van comen\u00e7ar a pressionar tamb\u00e9 des de l'interior. Ndongo perdia territori, captives i capacitat de resposta.<\/p>\n\n\n\n

La fundaci\u00f3 de Luanda el 1575 va marcar un punt d'inflexi\u00f3. Des d'all\u00e0, Portugal va impulsar expedicions militars, va establir guarnicions a l'interior \u2014els anomenats presidis<\/em>\u2014 i reorient\u00e0 l'economia regional cap al comer\u00e7 de persones esclavitzades. La guerra deix\u00e0 de ser un conflicte entre regnes africans per convertir-se en un dispositiu de captura, ruta i frontera. Ndongo pass\u00e0 de ser soci i rival del Kongo a convertir-se en blanc d'espoli.<\/p>\n\n\n\n

Va ser en aquest context on va n\u00e9ixer Nzinga, al voltant de 1582 o 1583 \u2014les fonts disponibles ofereixen dates lleugerament diferents\u2014, filla de Mbande a Ngola Kiluanji, sobir\u00e0 de Ndongo, i d'una de les seves esposes. Heywood assenyala que des de jove Nzinga va rebre formaci\u00f3 pol\u00edtica i diplom\u00e0tica al costat del seu pare, inusual per a les dones del llinatge per\u00f2 no impossible en el marc de la noblesa mbundu. Importa subratllar que aquest acc\u00e9s no era excepcional en el context regional: John K. Thornton ha documentat que en els regnes d'\u00c0frica centre-occidental, incl\u00f2s el Kongo, existien precedents de participaci\u00f3 femenina en el poder pol\u00edtic, tot i que limitats i disputats. Nzinga va operar dins d'aquestes tradicions, no al marge d'elles.<\/p>\n\n\n\n

L'ambaixada de 1622: gram\u00e0tica del cos i sobirania<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la mort del seu pare, el tron pass\u00e0 al seu germ\u00e0 Ngola Mbandi. El seu regnat va ser dif\u00edcil: els portuguesos van intensificar les seves incursions i els Imbangala \u2014grups guerrers que operaven a la regi\u00f3\u2014 van comen\u00e7ar a pressionar tamb\u00e9 des de l'interior. Ndongo perdia territori, captives i capacitat de resposta.<\/p>\n\n\n\n

Va ser en aquest context on Nzinga apareix per primera vegada amb claredat en la documentaci\u00f3 hist\u00f2rica: com a ambaixadora del seu germ\u00e0 davant el governador portugu\u00e8s de Luanda. El 1622 va viatjar a Luanda per negociar un tractat que inclogu\u00e9s la retirada dels presidis<\/em> del interior, la devoluci\u00f3 de captives i el reconeixement de la sobirania de Ndongo. En aquest marc s'emmarca l'episodi de la cadira.<\/p>\n\n\n\n

L'escena ha estat repetida fins a convertir-se en decorativa, per\u00f2 si es llegeix amb cura revela alguna cosa clau: en la diplom\u00e0cia del segle XVII, la posici\u00f3 del cos en l'espai era una gram\u00e0tica de poder. Acceptar el s\u00f2l hauria estat interpretat com a acceptaci\u00f3 de vassallatge; asseure's al nivell del governador, en canvi, afirmava la igualtat pol\u00edtica \u2014encara que simb\u00f2lica\u2014 del regne de Ndongo.<\/p>\n\n\n\n

Durant aquesta mateixa estada, Nzinga va ser batejada com Ana de Sousa. La conversi\u00f3, lluny de ser un pacte \u00fanicament espiritual, va funcionar com a eina de reconeixement internacional: obria xarxes de padrinatge, generava vincles amb actors europeus i operava com a escut davant la possibilitat de ser esclavitzada \u2014una possibilitat real per a qualsevol africana en aquell context, incloses les de llinatge noble. Aquest gest revela amb precisi\u00f3 com la sobirania africana va haver de negociar la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia en el marc d'una gram\u00e0tica colonial que la desconeixia.<\/p>\n\n\n\n

La negociaci\u00f3 va concloure amb un acord que els portuguesos no van complir: no van retirar les seves posicions militars. Aquest incompliment va definir d\u00e8cades de conflicte posterior.<\/p>\n\n\n\n

Una successi\u00f3 disputada: legitimitat, g\u00e8nere i poder<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La mort de Ngola Mbandi, al voltant de 1624, \u00e9s un dels punts m\u00e9s foscos de la hist\u00f2ria de Nzinga. Heywood analitza aquest per\u00edode amb cura i assenyala que, segons els relats disponibles, Ngola Mbandi va morir en una petita illa del riu Kwanza, assetjat pels portuguesos i els Imbangala. Algunes cr\u00f2niques suggereixen que Nzinga podria haver tingut algun paper en la seva mort o en la del possible hereu. La investigadora adverteix que no hi ha proves suficients per sostenir aquesta acusaci\u00f3 amb fermesa, per\u00f2 que tampoc pot ser descartada en el context d'una successi\u00f3 disputada. Les fonts s\u00f3n portugueses o missioneres amb els seus propis interessos narratius, i aquest punt ha de ser tractat amb la prud\u00e8ncia que li correspon.<\/p>\n\n\n\n

El que s\u00ed \u00e9s documentat \u00e9s que Nzinga va assumir el govern de Ndongo i que la seva legitimitat va ser q\u00fcestionada des de diversos flancs. La pregunta pertinent no \u00e9s si Nzinga \u00abtenia dret\u00bb al tron en termes abstractes, sin\u00f3 qu\u00e8 s'ent\u00e9n per dret en un context on la legitimitat es constru\u00efa a trav\u00e9s de precedents hist\u00f2rics, llinatges, aliances militars i relacions de poder. Thornton subratlla que a Ndongo coexistien diferents tradicions que es podien invocar per justificar diferents reclamacions. Joseph C. Miller ressalta, en canvi, els obstacles d'un ordre estructuralment patriarcal que limitava l'acc\u00e9s de les dones a certs c\u00e0rrecs de m\u00e0xima autoritat. Nzinga va operar en l'espai tens entre ambdues realitats: va ser q\u00fcestionada per faccions mbundu, per Portugal i per missioners, i al mateix temps va construir suports, aliances militars i narratives de legitimitat pr\u00f2pies. La seva autoritat va ser disputada, negociada i refor\u00e7ada constantment.<\/p>\n\n\n\n

Aliances, guerra i la p\u00e8rdua de Ndongo<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant la segona meitat de la d\u00e8cada de 1620, Nzinga va buscar aliats per sostenir la seva posici\u00f3 davant dels portuguesos. Una de les seves decisions m\u00e9s debatudes va ser la seva alian\u00e7a amb els Imbangala, els mateixos grups guerrers que havien pressionat el seu germ\u00e0. Els Imbangala no seguien les normes dels regnes establerts: la seva estructura era diferent, les seves pr\u00e0ctiques inclo\u00efen formes pr\u00f2pies d'incorporaci\u00f3 i els seus moviments desestabilitzaven les jerarquies tradicionals. Aliar-se amb ells tenia un cost pol\u00edtic i simb\u00f2lic considerable. Nzinga ho va fer de totes maneres, adoptant certs elements de la identitat Imbangala per refor\u00e7ar la seva autoritat en aquell context de guerra. Heywood adverteix que les cr\u00f2niques missioneres que descriuen aquest proc\u00e9s han de ser llegides amb cura: la tend\u00e8ncia a exotitzar o distorsionar les pr\u00e0ctiques africanes \u00e9s real en aquestes fonts.<\/p>\n\n\n\n

Cap a 1629\u20131631, malgrat la resist\u00e8ncia, Nzinga va perdre el control efectiu sobre el nucli de Ndongo. Els portuguesos van instal\u00b7lar un governant titella en part del territori.<\/p>\n\n\n\n

Matamba: un nou regne, una nova estrat\u00e8gia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Nzinga va dirigir llavors el seu esfor\u00e7 cap al regne de Matamba, a l'est, i el va conquerir al voltant de 1631. Aquest moment \u00e9s crucial per entendre la seva traject\u00f2ria: Nzinga no va ser nom\u00e9s una resistent passiva, sin\u00f3 una constructora activa de poder. Sota el seu govern, Matamba es va convertir en un pol d'atracci\u00f3 per a refugiats de l'expansi\u00f3 portuguesa, va reorganitzar tropes, va disputar rutes comercials i va mantenir durant d\u00e8cades una posici\u00f3 de resist\u00e8ncia davant la col\u00f2nia. La construcci\u00f3 del que les cr\u00f2niques anomenen un \u00abex\u00e8rcit quilombo\u00bb i la seva posterior reconfiguraci\u00f3 com a for\u00e7a m\u00e9s estatalitzada no va ser merament una adopci\u00f3 de tecnologia militar: va ser una reordenaci\u00f3 de la sobirania sota condicions de guerra prolongada.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de la d\u00e8cada de 1630, Nzinga va buscar ampliar les seves aliances: segons la documentaci\u00f3 disponible, va establir contactes amb el regne del Kongo, amb Kassanje, amb Dembos i amb Kissama per conformar un front m\u00e9s ampli davant dels portuguesos.<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 de Matamba amb el comer\u00e7 d'esclaus mereix un an\u00e0lisi prec\u00eds. Una de les majors temptacions historiogr\u00e0fiques \u00e9s transformar Nzinga en una figura antiesclavista avant la lettre, per\u00f2 aquesta lectura \u00e9s anacr\u00f2nica. Nzinga va resistir l'expansi\u00f3 portuguesa, per\u00f2 no va viure fora del sistema esclavista: formava part d'un m\u00f3n en qu\u00e8 el comer\u00e7 atl\u00e0ntic, la guerra i l'esclavitud estaven entrella\u00e7ats. La seva estrat\u00e8gia no va consistir a abolir el comer\u00e7 de persones esclavitzades, sin\u00f3 a disputar qui controlava el flux d'aquest comer\u00e7 cap a l'Atl\u00e0ntic. Aquesta paradoxa, inc\u00f2moda, \u00e9s part essencial de la hist\u00f2ria que mereix ser explicada.<\/p>\n\n\n\n

L'alian\u00e7a amb els holandeses: el moment de major poder<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 1641, els holandeses van prendre Luanda. Per a Nzinga, va ser una oportunitat estrat\u00e8gica extraordin\u00e0ria: els holandeses eren rivals directes dels portuguesos a l'Atl\u00e0ntic sud. Nzinga va establir una alian\u00e7a amb la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Occidentals que, entre 1641 i 1648, va funcionar com a contrapeso efectiu davant la pressi\u00f3 portuguesa. Heywood estima que, en el punt m\u00e9s alt del seu poder durant la d\u00e8cada de 1640, Nzinga va arribar a controlar aproximadament una quarta part de l'actual nord d'Angola, encara que conv\u00e9 tractar qualsevol delimitaci\u00f3 territorial del segle XVII com una aproximaci\u00f3 historiogr\u00e0fica, no com una frontera cartogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n

El 1648, una expedici\u00f3 portuguesa procedent del Brasil, comandada per Salvador de S\u00e1, va recuperar Luanda. Els holandeses van ser expulsats de l'Atl\u00e0ntic sud. Nzinga va perdre el seu aliat extern m\u00e9s poder\u00f3s i va haver de reorganitzar la seva posici\u00f3 des de Matamba.<\/p>\n\n\n\n

Les conversions religioses: sobirania i negociaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La religi\u00f3 en la vida de Nzinga \u00e9s un dels terrenys on el relat simplificat produeix m\u00e9s distorsions. Va ser batejada el 1622 com Ana de Sousa. Durant la major part del seu per\u00edode de resist\u00e8ncia es va allunyar del catolicisme i va mantenir formes rituals pr\u00f2pies. El 1656, amb m\u00e9s de setanta anys, va renovar la seva conversi\u00f3 al catolicisme i va establir una relaci\u00f3 sostinguda amb els missioners caputxins que operaven a Matamba, entre ells Cavazzi, que va deixar les cr\u00f2niques m\u00e9s extenses d'aquell per\u00edode.<\/p>\n\n\n\n

En aquest acord final, el catolicisme reapareix com a element de comunicaci\u00f3 pol\u00edtica: Nzinga reafirma la seva fe i permet l'entrada de missioners, la qual cosa facilita el reconeixement portugu\u00e8s de la seva autoritat a Matamba i opera com a recurs d'interlocuci\u00f3 internacional. Que tamb\u00e9 trob\u00e9s en ell alguna dimensi\u00f3 de sentit personal no pot afirmar-se ni descartar-se amb les fonts disponibles \u2014totes elles caputxines, totes amb agenda evangelitzadora. El que s\u00ed \u00e9s documentat \u00e9s que el catolicisme, al llarg de la seva vida, va funcionar com un recurs de negociaci\u00f3, no com a signe de submissi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els \u00faltims anys i la pau de 1657<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pau de 1656\u20131657 marca un punt d'inflexi\u00f3 en la diplom\u00e0cia de Nzinga. Despr\u00e9s de d\u00e8cades de guerra, aliances holandeses, reconquesta de Luanda i esgotament de tots dos b\u00e0ndols, el tractat va recon\u00e8ixer Nzinga com a governant de Matamba, va tra\u00e7ar fronteres i va establir cl\u00e0usules comercials. La vict\u00f2ria de Nzinga no va ser militar en el sentit d'invasi\u00f3 total, sin\u00f3 diplom\u00e0tica: va transformar la derrota territorial en una reorganitzaci\u00f3 de sobirania que es va sostenir en condicions imperials.<\/p>\n\n\n\n

Va governar fins a la seva mort, el 17 de desembre de 1663, a una edat que les fonts situen al voltant dels vuitanta anys. Va morir com a sobirana en exercici. Matamba va continuar sota govern aut\u00f2nom durant d\u00e8cades despr\u00e9s de la seva mort. Aix\u00f2 la converteix en una de les governants africanes del segle XVII amb m\u00e9s anys d'exercici efectiu del poder documentats.<\/p>\n\n\n\n

Llegat, usos pol\u00edtics i construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La mem\u00f2ria de Nzinga va tenir una vida pr\u00f2pia, m\u00e9s llarga i m\u00e9s complicada que la hist\u00f2ria mateixa.<\/p>\n\n\n\n

A Angola, Nzinga \u2014coneixuda tamb\u00e9 com a Rainha Ginga o Jinga en la tradici\u00f3 oral\u2014 es va convertir en s\u00edmbol de la resist\u00e8ncia anticolonial molt abans de la independ\u00e8ncia de 1975. El Moviment Popular de Lliberaci\u00f3 d'Angola la va utilitzar com a referent hist\u00f2ric durant la lluita contra el colonialisme portugu\u00e8s. Avui apareix en monuments \u2014existeix una est\u00e0tua a la pla\u00e7a de Kinaxixi a Luanda\u2014, en noms de ciutats i en el discurs oficial de l'Estat angolell. \u00c9s tamb\u00e9 una figura recurrent en la di\u00e0spora africana i afrodescendent: en literatura, m\u00fasica, c\u00f2mic, cinema i art.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00fas pol\u00edtic t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies historiogr\u00e0fiques. Va convertir Nzinga en icona abans que exist\u00eds una historiografia acad\u00e8mica s\u00f2lida sobre ella en lleng\u00fces europees. El treball de Heywood, Thornton, Miller, Pantoja, Fonseca i Mata, entre d'altres, ha estat fonamental per separar capes: qu\u00e8 \u00e9s hist\u00f2ria documentada, qu\u00e8 \u00e9s tradici\u00f3 oral mbundu, qu\u00e8 \u00e9s interpretaci\u00f3 missionera del segle XVII i qu\u00e8 \u00e9s construcci\u00f3 pol\u00edtica del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Com explicar Nzinga sense trair-la<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Explicar Nzinga des d'una mirada decolonial no consisteix a idealitzar-la ni a convertir-la en un s\u00edmbol pur. Significa canviar les preguntes: no \u00abva ser bona o dolenta?\u00bb, \u00abhero\u00efna o tirana?\u00bb, sin\u00f3 com es van construir aquestes categories, des de qui es van produir i quins poders es van refor\u00e7ar o debilitar amb elles.<\/p>\n\n\n\n

Nzinga va governar dins d'estructures patriarcals i tamb\u00e9 les va disputar: va utilitzar s\u00edmbols de masculinitat militar, es va negar a ser tractada com a reina en un sentit subordinat i va reconfigurar l'ordre de la seva cort per protegir la seva autonomia. Aix\u00f2 no significa que \u00abdestru\u00eds el patriarcat\u00bb ni que la seva figura estigui perfectament alineada amb els feminismes contemporanis. El seu poder es va articular en un camp de relacions de g\u00e8nere prec\u00e0ries i negociades, no fixes ni deterministes. Projectar sobre el segle XVII categories del segle XXI \u00e9s tan distorsionador com ignorar la dimensi\u00f3 de g\u00e8nere per complet.<\/p>\n\n\n\n

Significa tamb\u00e9 no utilitzar Nzinga com a prova que \u00ab\u00c0frica tamb\u00e9 tenia grans dones\u00bb, f\u00f3rmula que porta impl\u00edcita la idea que aix\u00f2 necessita ser demostrat. Nzinga no \u00e9s l'excepci\u00f3 que justifica la regla: \u00e9s una figura dins d'un context pol\u00edtic afric\u00e0 complex. La hist\u00f2ria de Nzinga, entesa amb rigor, serveix per pensar com la sobirania es construeix en condicions de guerra i colonialitat, com el g\u00e8nere es recalibra en contextos de viol\u00e8ncia estructural, i com les figures hist\u00f2riques es converteixen en nodes de disputa pol\u00edtica en el present.<\/p>\n\n\n\n

Cronologia de refer\u00e8ncia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Any<\/strong><\/td>Fet<\/strong><\/td><\/tr><\/thead>
c. 1582\u20131583<\/em><\/td>Naixement al regne de Ndongo (actual Angola)<\/td><\/tr>
c. 1617<\/em><\/td>Mort del seu pare Mbande a Ngola Kiluanji; puja al tron el seu germ\u00e0 Ngola Mbandi<\/td><\/tr>
1622<\/em><\/td>Ambaixada a Luanda; negociaci\u00f3 amb el governador portugu\u00e8s; bateig com a Ana de Sousa<\/td><\/tr>
c. 1624<\/em><\/td>Mort de Ngola Mbandi; Nzinga assumeix el govern de Ndongo<\/td><\/tr>
1626\u20131629<\/em><\/td>Guerra contra els portuguesos; alian\u00e7a amb els Imbangala<\/td><\/tr>
1630\u20131631<\/em><\/td>Conquesta del regne de Matamba; estableix all\u00ed la seva nova base de poder<\/td><\/tr>
1635<\/em><\/td>Aliances amb Kongo, Kassanje, Dembos i Kissama segons les fonts disponibles<\/td><\/tr>
1641<\/em><\/td>Els holandesos prenen Luanda; Nzinga s'alia amb la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Occidentals<\/td><\/tr>
1646<\/em><\/td>Batalla de Kavanga; Matamba s'enfronta a un gran ex\u00e8rcit portugu\u00e8s<\/td><\/tr>
1648<\/em><\/td>Els portuguesos recuperen Luanda; fi de l'alian\u00e7a holandesa<\/td><\/tr>
1656<\/em><\/td>Segona conversi\u00f3 al catolicisme; relaci\u00f3 mantinguda amb els missioners caputxins<\/td><\/tr>
1657<\/em><\/td>Signatura de l'\u00faltim tractat de pau amb els portuguesos<\/td><\/tr>
17 des. 1663<\/em><\/td>Mort a Matamba, a aproximadament 80 anys d'edat<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

Mite i realitat<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Es sol dir<\/strong><\/td>Conv\u00e9 matisar<\/strong><\/td><\/tr><\/thead>
Nzinga mai va ser ven\u00e7uda ni va cedir terreny<\/em><\/td>Va perdre el control de Ndongo cap a 1629\u20131631 i va haver de construir poder des d'un regne diferent<\/td><\/tr>
La seva conversi\u00f3 al catolicisme va ser sempre t\u00e0ctica i la va rebutjar sempre<\/em><\/td>Es va convertir dues vegades; la segona, el 1656, es va mantenir fins a la seva mort; ambdues conversions van operar tamb\u00e9 com a recursos pol\u00edtics<\/td><\/tr>
Va ser la primera l\u00edder a oposar-se al comer\u00e7 d'esclaus<\/em><\/td>La seva estrat\u00e8gia va ser disputar el control del flux de persones esclavitzades, no abolir-lo; Matamba va participar en aquest sistema<\/td><\/tr>
L'escena de la cadira \u00e9s el fet m\u00e9s important de la seva vida<\/em><\/td>\u00c9s el m\u00e9s reprodu\u00eft; la seva traject\u00f2ria de govern durant quatre d\u00e8cades t\u00e9 molta m\u00e9s import\u00e0ncia hist\u00f2rica<\/td><\/tr>
Va governar en solitari com a excepci\u00f3 \u00fanica<\/em><\/td>Va operar dins de xarxes de poder regional i va comptar amb col\u00b7laboradors, aliats i consellers; el lideratge femen\u00ed a la regi\u00f3 tenia precedents documentats<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

La mem\u00f2ria de<\/strong><\/strong> Nzinga Mbandi<\/h2>\n\n\n\n

Nzinga Mbandi va governar durant quatre d\u00e8cades en un espai on la seva legitimitat era constantment q\u00fcestionada: pels portuguesos que no la reconeixien, per part de la noblesa mbundu que no l'acceptava, pels aliats que la van abandonar i per una hist\u00f2ria posterior que va preferir el s\u00edmbol a la complexitat. Va resistir totes aquestes pressions no com a figura m\u00edtica, sin\u00f3 com a governant que prenia decisions concretes en condicions dif\u00edcils i amb informaci\u00f3 imperfecta.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Explicar la seva hist\u00f2ria amb rigor \u00e9s tamb\u00e9 una forma de resist\u00e8ncia: davant de la hagiografia que la buida, davant de l'arxiu colonial que la deforma i davant d'una historiografia que durant molt de temps va situar les dones africanes als marges del poder pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

A CohesionART treballem per construir una mem\u00f2ria que no simplifiqui. Si aquest article t'ha obert preguntes, t'invitem a explorar altres articles de la s\u00e8rie \u00abDones africanes i afrodescendents que transformen el m\u00f3n<\/a>\u00ab<\/strong> i a con\u00e8ixer els nostres projectes d'educaci\u00f3 intercultural, cultura de pau i cooperaci\u00f3 a \u00c0frica occidental.<\/p>\n\n\n\n

Preguntes per treballar a l'aula<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
    \n
  1. Quina difer\u00e8ncia hi ha entre \u00abresistir\u00bb el colonialisme i \u00abnegociar\u00bb amb ell? Poden donar-se alhora?<\/li>\n\n\n\n
  2. Per qu\u00e8 les fonts sobre Nzinga s\u00f3n principalment portugueses i missioneres? Qu\u00e8 implica aix\u00f2 per com la coneixem?<\/li>\n\n\n\n
  3. Com es construeix la mem\u00f2ria d'una figura hist\u00f2rica? Qui decideix qu\u00e8 es explica i qu\u00e8 s'oblida?<\/li>\n\n\n\n
  4. Qu\u00e8 significa que Nzinga adopt\u00e9s pr\u00e0ctiques Imbangala per governar? \u00c9s aix\u00f2 una tra\u00efci\u00f3 o una estrat\u00e8gia?<\/li>\n\n\n\n
  5. Qu\u00e8 t\u00e9 en com\u00fa la hist\u00f2ria de Nzinga amb la situaci\u00f3 de les dones que exerceixen lideratge pol\u00edtic avui?<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Refer\u00e8ncies i fonts documentals<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
      \n
    • Cavazzi da Montecuccolo, Giovanni Antonio. Istorica Descrizione de tre\u2019 regni Congo, Matamba ed Angola.<\/em><\/strong> Bolonya: Giacomo Monti, 1687. Font prim\u00e0ria indispensable; lectura cr\u00edtica obligat\u00f2ria per la perspectiva evangelitzadora de l'autor.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

      Historiografia acad\u00e8mica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        \n
      • Heywood, Linda M. Njinga of Angola: Africa\u2019s Warrior Queen<\/em><\/strong>.<\/em> Cambridge, MA: Harvard University Press, 2017. Primera biografia acad\u00e8mica exhaustiva en angl\u00e8s; base documental principal d'aquest article.<\/li>\n\n\n\n
      • Heywood, Linda M., i Thornton, John K. Central Africans, Atlantic Creoles, and the Foundation of the Americas, 1585\u20131660<\/strong>.<\/em> Cambridge: Cambridge University Press, 2007.<\/li>\n\n\n\n
      • Thornton, John K. \u00abLegitimitat i Poder Pol\u00edtic: Reina Njinga, 1624\u20131663.\u00bb The Journal of African History,<\/em> 32(1), 1991, pp. 25\u201340.<\/li>\n\n\n\n
      • Thornton, John K. \u00abDones d'elit al Regne de Kongo: Perspectives Hist\u00f2riques sobre el Poder Pol\u00edtic de les Dones.\u00bb The Journal of African History,<\/em> 47(3), 2006, pp. 437\u2013460.<\/li>\n\n\n\n
      • Miller, Joseph C. \u00abNzinga de Matamba en una Nova Perspectiva.\u00bb The Journal of African History,<\/em> 16(2), 1975, pp. 201\u2013216.<\/li>\n\n\n\n
      • Pantoja, Selma. Nzinga Mbandi: dona, guerra i esclavitud.<\/em> Bras\u00edlia: Thesaurus, 2000. Obra pionera en la historiografia brasilera sobre Angola.<\/li>\n\n\n\n
      • Fonseca, Mariana Bracks. Nzinga Mbandi i les guerres de resist\u00e8ncia a Angola: segle XVII.<\/em> Tesi de m\u00e0ster, Universitat de S\u00e3o Paulo, 2012. Disponible al repositori digital de la USP.<\/li>\n\n\n\n
      • Mata, Inoc\u00eancia (org.). La Reina Nzinga Mbandi: Hist\u00f2ria, Mem\u00f2ria i Mite.<\/em> Lisboa: Edi\u00e7\u00f5es Colibri, 2012. Actes del Col\u00b7loqui Internacional sobre la Reina Nzinga Mbandi, celebrat a Roma el 2010.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

        Fonts institucionals i divulgatives verificades<\/strong><\/p>\n\n\n\n

          \n
        • Serbin, Sylvia; Masioni, Pat; Joubeaud, Edouard; Balducci, Adriana; Souindoula, Sim\u00e3o. Njinga Mbandi, Reina de Ndongo i Matamba.<\/em> S\u00e8rie Dones en la Hist\u00f2ria Africana. Par\u00eds: UNESCO, 2015. Disponible en obert a unesdoc.unesco.org.<\/li>\n\n\n\n
        • Bortolot, Alexander Ives. \u00abDones L\u00edders en la Hist\u00f2ria Africana: Ana Nzinga, Reina de Ndongo.\u00bb Heilbrunn Timeline of Art History.<\/em> Nova York: The Metropolitan Museum of Art. Disponible a metmuseum.org.<\/li>\n\n\n\n
        • Encyclopaedia Britannica. \u00abNzinga\u00bb i \u00abMatamba.\u00bb Consultades com a refer\u00e8ncies de contrast.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

          Obra liter\u00e0ria vinculada a la mem\u00f2ria angole\u00f1a<\/strong><\/p>\n\n\n\n

            \n
          • Pacavira, Manuel Pedro. Nzinga Mbandi.<\/em> Luanda: Uni\u00e3o dos Escritores Angolanos, 1985. Novel\u00b7la hist\u00f2rica que forma part del corpus cultural angole\u0300s sobre Nzinga; citada com a refer\u00e8ncia cultural, no com a font hist\u00f2rica.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

            Per continuar aprenent<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
              \n
            • Heywood, Linda M. (2017). Njinga of Angola: Africa\u2019s Warrior Queen. <\/strong><\/em>El punt de partida acad\u00e8mic imprescindible. Primera biografia exhaustiva en angl\u00e8s, basada en fonts prim\u00e0ries i tradici\u00f3 oral mbundu.<\/li>\n\n\n\n
            • Pantoja, Selma (2000). Nzinga Mbandi: dona, guerra i esclavitud. <\/strong><\/em>Perspectiva iberoamericana pionera sobre Nzinga; \u00fatil com a contrapunt a la historiografia anglosaxona.<\/li>\n\n\n\n
            • Mata, Inoc\u00eancia (org.) (2012). A Rainha Nzinga Mbandi: Hist\u00f2ria, Mem\u00f2ria i Mite. <\/strong><\/em>Volum col\u00b7lectiu internacional que aborda hist\u00f2ria, mem\u00f2ria i representacions de Nzinga des de perspectives africanes, europees i llatinoamericanes.<\/li>\n\n\n\n
            • UNESCO. Njinga Mbandi: Queen of Ndongo and Matamba (2015). <\/strong><\/em>Disponible en obert. C\u00f2mic amb investigaci\u00f3 iconogr\u00e0fica, l\u00ednia del temps i materials pedag\u00f2gics.<\/li>\n\n\n\n
            • New Books Network (2017). Entrevista a Linda Heywood. <\/strong><\/em>En angl\u00e8s. Disponible a newbooksnetwork.com. Bona introducci\u00f3 abans de llegir l'obra completa.<\/li>\n\n\n\n
            • Fonseca, Mariana Bracks (2012). Nzinga Mbandi i les guerres de resist\u00e8ncia a Angola: segle XVII. <\/strong><\/em>Disponible al repositori de la USP. Per aprofundir des de la historiografia brasilera especialitzada en \u00c0frica.<\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

              Nzinga Mbandi: diplomacia, resistencia y poder en los reinos de Ndongo y Matamba En casi todos los libros que la mencionan, Nzinga Mbandi aparece sentada sobre la espalda de una de sus acompa\u00f1antes. La escena habr\u00eda ocurrido en Luanda, en 1622, durante una negociaci\u00f3n con el gobernador portugu\u00e9s. Seg\u00fan la tradici\u00f3n m\u00e1s repetida, los portugueses […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":283454,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[75,200,193,203],"tags":[],"eje_impacto":[126],"pilar_agora":[183],"coleccion_agora":[213,206],"segmento":[187],"class_list":["post-283438","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura-africana","category-filosofias-cosmovisiones","category-igualdad-y-genero","category-liderazgo-comunidad","eje_impacto-igualdad-liderazgo","pilar_agora-voces","coleccion_agora-emprendimiento-y-liderazgo-comunitario","coleccion_agora-mujeres-africanas-afrodescendientes","segmento-centro-educativo"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283438","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=283438"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283438\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":283494,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/283438\/revisions\/283494"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/283454"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=283438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=283438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=283438"},{"taxonomy":"eje_impacto","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/eje_impacto?post=283438"},{"taxonomy":"pilar_agora","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pilar_agora?post=283438"},{"taxonomy":"coleccion_agora","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coleccion_agora?post=283438"},{"taxonomy":"segmento","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cohesionart.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/segmento?post=283438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}